Nosedeg Escalada

El pont als ports - KRT

2009-10-13T16:41:00.009+02:00

Aprofitem el pont per anar a Ports de Beseit un d'aquests llocs que esta massa lluny per anar un cap de setmana i massa a la vora quan tens vacances així que fa que hi anem molt poc.

El dissabte anem a fer la KRT a la roca dreta de les valls, que és una via que teniem pendent des de fa força temps. Ens comenten que esta força ben equipada així que dissabte anem cap allà juntament amb la Ester i la Carla que aniran darrera nostre i en Ferran i el Xico que fan la Manel Muñoz.

El primer llarg comença amb tres xapes d'artifo, i paguem la novatada ja que al ser la primera vegada que fem artifo em deixo masses forces en aquesta part i fa que no hi hagi manera de posar-me a escalar i em passo el primer llarg de xapa en xapa.

Després de l'ultima visita als ports el haver-me de penjar en burils rovellats, espits dubtosos i a sobre just de forces fa que pateixi com no ho havia fet mai ....

Després d'aquest primer llarg la via millora molt, i a part del vent que no ens deixa en tota la via gaudim força de tots els llargs. No crec que sigui la millor manera de curar-me del refredat que porto de tota la setmana ...

Al final una mica tard però fem cim i ens trobem tots a dalt, esperem repetir aquestes escalades.

La fragel a l'aeri, superant les pors

2009-09-13T19:28:00.015+02:00

Arriba el pont de la diada, i com tantes coses, els ponts també han canviat desde que ha nascut l'Aina, així que com tenim compromís familiar el divendres i no està gaire clar el temps renunciem a anar al pedra "quina enveja" i ens quedem per casa.

Quina sort tenim que a l' estar més per casa podem fer escapades i conèixer més a fons Montserrat, després del cavall bernat, sant benet, agulles, i el camping aquesta vegada toca l'aeri !!! Ens encanta Montserrat !!!

Teniem pendent de fa temps la "fragel rock" a la paret de l'aeri però després de l'accident de la Cristina era una paret que li teniem molt de respecte per no dir "por" i sobretot la Eli, però com sempre l' acabo convençent (enganyant una mica) dissabte ens anem a fer-la.

Arribem amb el temps no gaire clar, ens trobem uns que acaben de llençar-se amb salt base desde l'aeri i amb la Eli poc convençuda ens anem a peu de paret a veure si la podem fer o no.

Començant la canal veiem la foto i les flors per la Cristina i que diguem no ens ajuden gaire a donar-nos ànims per fer la via.

Al arribar trobem una cordada a la via Cristina en Gerard i en Xevi (de centelles i manlleu) que ens faran companyia en unes quantes reunions (una mica ocupes...) i ens faran passar una bona estona.

El primer llarg diuen que es el més dur i obligat, jo l'he trobat força ben xapat i encara que és fi potser no li donaria 6b obligat. El principal problema igual que la major part dels llargs és que al ser força llargs i fer ziga-zages s'ha d'anar alternant el xapatge per no patir com vaig fer jo al primer llarg.

Vam trobar molt bonics tots els llargs de la via i un esperons amb una timba espectacular, podeu trobar explicada la via a diversos blogs com el de la Lai i l'Atori.

Ens queden els tres últims llargs i després de sentir trons durant una bona estona, se sent un tró molt a la vora el que fa que per la Eli la via deixi de ser important i es centri en com poder arribar lo abans possible a baix.

Aquests moments són força durs, i ha de superar-se una vegada rera l'altre amb tot el cansanci acumulat i els llargs que ens falten no són precisament fàcils.

En el penúltim llarg la sortida de bloc fa que patint pel flanqueig hagi de deixar una cinta a la sortida "ja ho sabeu premi per el primer que passi" després de veure que no pot arribar amb el conseqüent estat de nervis i cansament.

Al final acabem la via i sense mullar-nos (ens espera un petit ruixat mentre baixem la canal) però sobretot un dia més la Eli ha pogut superar la seva por i hem crescut més com a escaladors i parella. A vegades penso que jo no podria patir tant i per això li haig d'agraïr el gran esforç que fa al tenir que superar aquests moments durs, que fa que encara gaudim més d'aquest esport, afició, repte, manera de viure que a hores d'ara és una part molt important de la nostre vida i ens uneix al poder compartir aquests petits moments durs com tots els altres agradables.

Espero poder seguir compartint aquests moments i que algún dia l'Aina ens hi acompanyi... i encara que patim poder seguir superant les pors junts.

Vacances 2009 - Buscant el psicobloc a Mallorca

2009-09-02T21:42:00.011+02:00

Amb una mica de retard farem les entrades de vacances, comencem amb les dues setmanes i mitja que vam estar a Mallorca i concretament la "busqueda del psicobloc".

Haviem preguntat a un parell d'amics que van estar l'any passat i les instruccions eren comprar la guia i anar a cala varques.

Nosaltres obedientment ens comprem la guia que ens havien dit que estava força bé, i primera decepció quan veiem que només la meitat es de psicobloc !! i que les ressenyes d'esportiva ja les teniem a la guia de Mallorca.

Ens estudiem la guia, i anem a un dels sectors recomanats per començar "Cala Ferrera".

Ens trobem amb un acantilat impresionant amb un parell de pescadors i unes onades de por, busquem els suposats destrepes i desistim rapidament.

Així que ens anem a cala Varques, on deien que hi havia el camp-4 i ens esperavem trobar a rebosar de frikis ....

Ens prenem aquest primer dia com a presa de contacte així que després d'estar unes quantes hores mirant els pocs que escalen (a la primera cova), m'expliquen uns italians com fer el destrepe "que impresiona molt" i cansat de flanquejar per arribar al 6b amb les preses mullades decideixo començar a pujar per on no era la via, per tant quan només havia pujat un parell de metres com a molt s'hem trenca un canto i cap a l'aigua.

Torno a pujar però amb les mans mullades és imposible així que abandonem donant per bó com a presa de contacte i amb ganes de tornar esperant trobar més gent.

No podem tornar a probar-ho aviat ja que tant esperar a veure algú escalar ens vam cremar la esquena que ni els guiris !!!!

Tornem a cala varques esperant trobar més gent que el primer dia i quina es la nostre sorpresa quan aquesta vegada no hi ha ningú escalant !! Així que ens anem a la segona cova i després de fer una travesia per escalfar probo el primer intent al 6b que creua la cova.

Aquest primer intent acaba intentant agafar el forat gran amb una caiguda "poc ortodoxa" ...

Recuperat de la caiguda torno a probar caient al mateix pas, potser pensant més en caure bé que en escalar.

Després de visitar la majoria de sectors sense trobar mai a ningú, tornem a cala varques on els pocs que trobem van més perduts que nosaltres així que intento de nou la mateixa via aquesta vegada no vaig al forat gran "no sé exactament perquè" sinó que agafo un forat petit però molt millor així que acabo arribant a dalt de tot però sense veure el pas final així que cap a l'aigua un altre cop.

Veient que no hi ha gaire gent escalant, com a mínim quan anem nosaltres "matins" ja que és quan podem deixar a l'Aina, decidim abandonar.

Com a conclusions finals:

El psicobloc és força dur.

S'hauria d'explicar millor els accesos, vies fàcils, etc .. per facilitar una mica la pràctica.

Com el bloc quan més gent i ambient millor.

Els matins de finals de Juliol no deu ser la millor època.

Tornarem a veure si tenim més sort.

S'ha de vigilar amb el sol per no cremar-te i si et cremes escalar amb samarreta de surfer tampoc és bona solució (impresionant la al·lergia que vaig agafar).

Pròxima entrada escalada a Mallorca.

L'Aina al grau dels matxos

2009-08-11T18:24:00.007+02:00

La idea era acabar la via abans de que naixés l'Aina però suposo que al ser la primera via i que la roca s'ha de netejar molt ha fet que s'endarrerís una mica (només nou mesos jejeje ...).

Ahir per fi vam poder probar-la, encara que no la vam encadenar. L'Andreu comentava que podia ser 6a+, jo crec que pot ser 6b i la Eli diu que és més, així que de moment li posem 6b i a veure que opinen els repetidors.

Ara que ja la han provat els pares, us convidem a que vingueu a provar-la, demà a la tarda tornarem a anar-hi per si algú és vol apuntar.

Lloc: Grau dels matxos al final de tot .....

Aparcament: El propietari ens va comentar que aparquem els cotxes després del bosc on hi ha una esplanada, no aparquem al camí ni als forats del bosc (que abans utilitzàvem). És pot baixar per la canal equipada que hi ha.

Intentem respectar-ho ja que cada vegada hi ha més cotxes.

Ressenya:

Finalment donar les gràcies a la Eli i l'Aina per les hores que he hagut de dedicar per poder acabar la via. A l'Andreu, Miquel, Caldes, etc ... per la paciencia d'ensenyar-me a equipar i compartir un lloc on poder equipar vies d'escalada.

A tots les que m'heu ajudat (Pere T., Metal, Jaume, etc ..)

I a tots els que entendreu que és la meva primera via i que segur que alguna cosa es podria millorar.

Espero que sigui la primera de moltes i que us agradi molt. I sobretot que algún dia l'Aina hi pugui escalar !!

Descubrint escoles per nens al Ripollés

2009-07-13T12:45:00.012+02:00

Després d'uns caps de setmana gaudint de cangurs per poder fer via llarga i abans de fer les maletes i marxar cap a Mallorca, decidim que és el moment de tornar a escalar els 3 junts. Així que el cap de setmana passat enfilem cap al Ripollés amb ganes de saber com aniria.

El dissabte anem a Vilamanya, a la guia diu que és un sector per anar amb nens i anem a comprovar-ho. L'escola es troba entre Ribes i Queralbs, amb 5 minuts d'aproximació i bon peu de via per plantar la tenda a l'Aina, així que ja tenim un altre lloc a la llista!

Anem al sector Slap, ja que té un peu de via més ample (com canvíen els criteris per escollir escoles,sectors,vies...).

Comencem amb un 6a molt assequible, Com un susurro, aquí les vies no són gaire llargues (15-18m), però ja ens va bé per si la peke protesta.

Després fem el 6c+ del costat L'home és la mesura de totes les vies, aquí ja es comencen a posar les coses a lloc i ens donem compte que portem masses caps de setmana fent plaquilles, no ens enrecordàvem de les vies curtes i intenses, com patirem a Mallorca!!!

Aprofitem que la nena fa la migdiada i anem més enllà a fer dues vies més: 5cms.de pèl al pit (6a+) i Picsi (6b+), vies que segueixen la tònica de l'escola i que fan que desitgem que l'Aina es desperti, per descansar els braços. En definitiva, un bon sector per escalar amb nens, amb vies curtetes però guapes.

El diumenge, després de que el dissabte ens plogués i pedregués, vam anar a un lloc que molta gent ens havia recomanat, Castell de les Dames a Gombrén. Concretament al sector de Baix.

Un cop muntat el tinglado i l'Aina jugant a la tenda, comencem a escalar. De seguida veiem que ens tocarà patir, el sector és molt guapo i les vies semblen molt guapes, però has d'anar fort i no era el nostre cas. Així que, fem l' Esquellot (6b), via sense nom (6a+), Ganàpia (6c+) i el Tripartit (6c+).

Comença a ploure, recollim i marxem amb molt bones sensacions però amb molts deures també. A veure com va per Ses Illes...

Vall de Boí

2009-07-05T17:00:00.006+02:00

Això dels cangurs funciona, aquesta vegada no només venen els avis sinó que també s'apunten els tiets .. això és un luxe !! I es que amb aquesta nena que es porta tant bé és facil trobar voluntaris !!

El plan es anar a la vall de boí , un d'aquests llocs que ens permeten escapar de la calor i disfrutar del granit, que ens encanta. Com sempre no podem fer gaires plans però tenim dues posibilitats o fer tàpia amb el GEAMM o fer esportiva amb en Miki, Laura, Dani i Sara. El divendres sopant a Erill la vall, veiem que els cangurs tenen plans per tot el dia, així que decidim anar a dormir a la presa i mirar quina tàpia fer i deixem l'esportiva per diumenge.

Ens llevem força d'hora i pujem al primer parking on ens trobem amb el Ferran, la Carla, la Laura, el Carles, la Núria i el "Ciscu". Ens diuen que van a l'agulla de comalestorres a fer la pistacho i la blues així que després de parlar-ho una mica carreguem el material i anem amb ells.
Al final ens decidim per la pistacho i fem tres cordades mentre la Laura i el Carles van a la primera agulla. Mentre ens preparem a peu de via veiem com apareix el Luichy, s'ha de reconeixer la gran feina que ha fet per equipar totes aquestes vies i la multitud de ressenyes i llibres que ha publicat, fa gràcia que ens demani el seu llibre per mirar la longitud dels primers llargs de la blues.

La via comença amb un pas molt fi que no saps com agafar-lo, però una vegada t'acostumes la via és molt bona com a mínim els llargs que vam fer.

Vam arribar al terçer llarg i ens vam baixar !! és curiòs però comença a ser costum això de baixar-se de les vies, a veure si serà un efecte d'anar amb el GEAMM ?? O potser això de ser pares que ens ha fet més prudents ??
Vam baixar-nos pel fred i perquè el temps semblava que empitjorava, vas a cavallers per escapar de la calor i et baixes pel fred, i lo pitjor es que arribes a baix i fa un sol meravellòs.
No podem contactar amb els que estaven fent esportiva així que dinem i ens anem a Boí amb moltes ganes de veure l'Aina.

El diumenge tothom anava a fer esportiva i ningú sabia a on, així que anem a African Wall fem tres vies i ja s'ens fa la hora de marxar.

En resum un gran lloc, poca escalada i molta gent coneguda que fa que no tinguem temps per estar amb tots. Tornarem !!

L'Ordenació al Elefant per Sant Joan

2009-06-24T21:57:00.005+02:00

Ja fa temps que no soc gaire de festes ni sopars, però ahir era una mica estrany tothom de sopars i amb els petards i nosaltres veient house i mirant ressenyes de via llarga.

Com aquesta vegada canviavem de cangurs no voliem arribar gaire tard així que hem deixat pendents la fragel a l'aeri i la GAM al bisbe. Després de desestimar anar al pic del martell veiem la piada de la Lai i l'Atori L'Ordenació, L'elefant i ens decidim anar a provar-la.

La via està molt ben explicada a la piada, el primer llarg molt fi amb un pas dur (nosaltres si que vam veure el mono-dit) però tot i així un pas molt dur i obligat.

La via ens ha agradat molt, i sobretot les grans vistes (gorros, prenyada, momia, etc ..). Ens tobem amb dues cordades més adalt de l'elefant i comentant les vies que havien fet (anglada-guillamon i la hispano-suissa) aquestes vies si que tenen compromís, pocs seguros, burils, filferros a les reunions, etc ...

Baixem fent una volta per el cavall bernat, és el que té inventar-se la baixada ... I baixant les escales corrents com de costum adelentem un grup d'estrangers i la Eli em comenta "No era l'Anglada !!", em sembla que si .. així que baixem fins al monestir comentant amb l'Anglada i la seva dona l'escalada del seu temps i com ha canviat.

Podem dir que ha estat un dia rodó !! I aquest finde cap a Boï !! si ens ho diuen fa vuit mesos (aquest cap de setmana fa vuit mesos que va neixer l'Aina) no ens ho creïem ...

El cavall és blaugrana

2009-06-01T13:51:00.015+02:00

27 de maig de 2009, el Barça conquereix Roma i fa història amb un triplet. Aquesta fita s'havia de celebrar anant algun lloc especial, amb història, i quin millor lloc que el Cavall Bernat pujant per una via que la gent del GEAMM ens havien recomanat i que el Xavi ja feia temps que tenia pendent, la polèmica Punsola-Reniu.
A les 8 del matí deixem la nena amb els avis, (mil gràcies) i enfilem cap a Sta Cecília, la primera imatge del Cavall ens impressiona, però ens queda el consol de que no anem a la Paret dels Diables i els seus sostres, aquesta sí que fa respecte!

L'aproximació és d'una horeta, pel camí de l'arrel, que ressegueix les grans parets de la cara nord de Montserrat. Arribem a peu de via, i només ens trobem una cordada que ja estaven a la tercera R, així que podrem fer la via sense aglomeracions, que és el que temíem.

Com de ben segur és la via més comentada de Catalunya, només direm que els llargs abans de l'artificial, no ens van agradar gaire, els vam trobar una mica raros, i que els últims 4 llargs és on està la festa, però com està cosit a parabolts, al Xavi el problema el va tenir en el munt de bloqueigs que havia de fer x xapar i jo com un mico, de cinta a cinta i tiro porque me toca.

En Xavi va encadenar el 6c i quan ja havia fet el pas més xungo del 6c+ , va caure anant cap a la R. S'ho va currar el crack i ademés la samarreta blaugrana li va donar forces.

L'únic problema que vam tenir és que a dalt del cavall, ens va fer un vent impressionant i no ens sentíem ni amb walkies, un cop amb la moreneta no vam poder fer ni la foto de rigor, desenredar les cordes amb un vent que se'ns enportava i ràpidament a fer el ràpel per la normal.

Ja només quedava baixar per la canal del cavall, una d'aquestes canals tan "maques" de Montserrat, cerveseta i anar a retobar-nos amb la peque, que com sempre, es va portar de luxe.

Clot de l'espasa, El Jardinet i Les paparres

2009-05-24T19:04:00.013+02:00

Fa un parell de setmanes vam agafar la llista de llocs per anar amb la nena i aprofitant que era diumenge i podiem agafar el 4x4 del pare de la Eli vam anar al clot de l'espasa.

Un luxe poder arribar a peu de paret amb cotxe i sobretot quan has de portar tantes cosses.

Ens trobem a l'equipador de qüasi tot el sector i ens diu que se'n van ja que apreta massa el sol, nosaltres plantem el nostre camp base i podem disfrutar força de les vies.

En resum, poques vies de poc grau però bones, i unes vies de grau que has de venir amb molta pila. Un sector per tornar una mica més forts i quan tinguem el 4x4.

Després del pedraforca tenim ganes de tornar a escalar amb el GEAM, com que dissabte volen anar a fer esportiva ens apuntem i portem a l'Aina.
La idea és anar al jardinet a Collbató, mirem fotos i diuen que és un sector per anar amb nens i amb poca aproximació així que pensem que l'Aina estarà prou bé.
Després d'una aproximació curta però en pujadeta, montem el camp base i gracies a la cangur de la Carla (que bé que estigués tant cansada ...jejee) podem fer una via cadascú. Hi ha dies que no pot ser, i és que feia massa calor i xafogor, que feia que l'Aina no poguès dormir, així que, encara que no volem, hem de retirar-nos. Un altre dia serà ... ja falta poc per Orlú ...

Diumenge s'apunten tots els "finsobianos !!" feia temps que no ens veiem i per això esmorçem i cadascú explicant les seves histories ...
Anem a un altre dels sectors recomanats "Les paparres de veritat ehhh!!"
No recordàvem que hi hagués tant troç de pista ni que estigués tant malament, a sobre ens equivoquem en l'aproximació i a part estrenem la motxilla d'esquena o sigui que patim força per les branques.
El sector i el temps ideal per l'Aina i ha estat un d'aquells dies que et donen ganes d'anar a escalar amb ella s'ha portat MOLT BÉEE !!. Ha dormit, menjat, rigut i fins i tot semblava que volia escalar ... Esperem que hi hagin més dies com aquest i no com dissabte ... però de moment no ens podem queixar gens ni mica.
Començem per les vies de la dreta, que s'han de mirar força per fer-les. Després probem una de l'esquerra, curta i de bloc però s'ha de fer de tot, no?!! I per acabar fem una de les del mig, això sí que canvia, desplom i bon canto, no surt a vista però a la pròxima segur. Un altre sector per tornar si està tapat.

Així que, si el temps i l'Aina ens deixen, seguirem provant els sectors que entre tots ens vau recomanar.

Made with Slideshow Embed Tool

Escalades al VI+

2009-05-18T18:36:00.009+02:00

L'Aina aviat ja farà set mesos i aquest sisè més hem fet molt més del que ens podríem imaginar.

Hem tingut molta sort amb la multitud de cangurs disponibles (avis, tiets, amics) i gràcies a ells estem tornant a escalar regularment.

En Jaume ens anava fent enveja explicant-nos les sortides que feien amb el GEAM M i ens deia que ens havíem d'apuntar a alguna de les sortides, després de no atrevir-nos a anar a Calanques, al final ens vam apuntar al monogràfic d'artificial i hem conegut a un grup de gent que com ens deia en Jaume "son super macos".

No vam tenir gaire sort amb el temps durant el monogràfic, però vam aprendre tècniques que esperem posar en pràctica aviat, i sobretot vam conèixer molta gent amb ganes d'escalar i de passar-s'ho bé.

Pel pont de Maig vam estar al voltant de Vilanova de Meià.

Divendres volíem anar a la Antepauta per provar una de les escoles recomanades, però al no trobar el desviament vam acabar a Alòs de Balaguer i vam descobrir un petit sector que també reuneix tots requisits.

Vam veure el Pere T., l'Ester i el Sergi que anaven a fer la Olga fronteres, però amb l'Aina la via llarga haurà d'esperar.

No hi havien gaires vies (unes 20, grau baix, plaques, 15 metres). Però el lloc és molt maco i les vies estaven força bé. Així que un bon lloc per anar amb nens.

El dissabte gràcies a que l'Aina estava amb els avis, vam fer la Necronomicon (que la teníem pendent). La Sara és va estrenar en via llarga, mentre que el Miki la Laura i el Dani van fer "a donde vas vicente".

El diumenge després de la ressaca del Madrid-Barça, sense comentaris, vam deixar els plans que teníem a la paret dels arcs i vam anar a la Pauta.

Ens vam trobar al Ferran i uns amics, que fins i tot ens van donar les ressenyes. Ens van agradar molt les vies però vam haver d'escalfar amb un 6b/+ ja que no hi havia gaires vies fàcils, i amb tres vies i el sol que feia en vam tenir prou.

Entrades pendents (castell s'espasa, Malanyeu i pedraforca).

Llista d'escoles amb nens

2009-04-20T18:19:00.004+02:00

Després d'aquest cap de setmana per Lleida i comparant amb el pont per Alacant (Montesa, barranc de l'avern), ens adonem que coneixem moltes escoles d'escalada però que no recordem si compleixen els requisits d'escoles ideals per anar amb nens.

Requisits que han de tenir:

1.- Que no caiguin pedres
2.- Un peu de via ampli i pla per poder posar la tenda
3.- Una aproximació no gaire gran
4.- Vies no gaire disperses, per no haver d'anar-se movent. Grau baix-mig (V-6c)
5.- Que no estigui gaire lluny (Catalunya)

Escoles que coneixem que complirien:

Roc de l'alou (Berga)
Tartareu (Lleida)
Sorralta (Vic)
Collsuspina (Moià)
Sadernes (Olot)
Parking Siurana
Parking de Montgrony (és pot escalar ?)

A veure si entre tots podem fer un llistat de escoles ideals.

Escalem al V+ (cinquè mes)

2009-04-13T20:07:00.008+02:00

Després de gairebé 6 mesos després de que neixi l'Aina, ens decidim a sortir uns quants dies a escalar.

Una de les coses que més ens ha canviat són les activitats del cap de setmana, hem intentat seguir fent activitats a la muntanya però conscients que la familia vol estar amb l'Aina, que no ha fet un hivern gaire agradable i la por per lo debil que és un nadó.

El primer mes novembre, amb el fred que va fer i amb la il·lusió de les dues families (és la primera neta de les dues) vam estar entre casa, Calella, i dinars familiars.

El segon mes desembre, ja fem la primera sortida amb la furgo. Anem a Alacant a caminar amb la motxil·la (l'Aina fa el seu primer cim el Peñon d'Ifach) i aprofitem per veure zones d'escalada, una mica tortura .. (Peñon, Puig Campana, Ponoig, ..)

El tercer mes gener, fem excursions per el Montseny.

El quart mes febrer anem a La Palma de Canaries. Avió, excursions, el primer gran viatge.

El cinquè mes març provem d'anar a escalar a Gelida, però el temps no acompanya i encara no ho tenim gaire per la mà.

Aquests dies hem fet el primer viatge d'escalada, i podem dir que ha estat un éxit.
El primer dia vam estar a Montesa i vam portar la hamaca, la escola és perfecta per nens però la hamaca no la deixava dormir i li tocava molt el sol així que no va estar bé del tot.

El segon dia repetim Montesa amb el mateix material però amb esterilles per tapar-li el sol.

El tercer dia anem al barranc de l'Avern al sector patiras, sector ideal també per nens i aquesta vegada ens portem la tenda (2 seconds de decathlon) i va anar molt bé. La tenda amb les esterilles fan que la nena pugui dormir i la resguarda del vent i sol.

El quart dia anem a Marin però fa molt de vent així que les nenes és queden a la furgo.

El cinquè dia anem a Sax, tornem a plantar la tenda i torna a funcionar molt bé, així que sembla que ja tenim la solució, esperem que ens permeti tornar a escalar !!!

I el finde que vé a Os i a Tartareu!!!

1er Open d'escalada a Cardedeu

2008-10-22T17:54:00.003+02:00

Després d'una feinada per tal d'organitzar el open, amb forçes problemes d'última hora és compleix la llei de murphy i el dissabte plou.

El diumenge també és preveu pluja per tant seguim amb la idea de fer-ho dissabte, esperant que no plogui gaire.

Veient el dia que fa creiem que no vindrà gaire gent, i a sobre en Xandri porta el mobil on és veu que s'acosta una bona tormenta.

Tot i així ens trobem amb força participants i amb moltes ganes d'escalar, alucinem com poden estar escalant sense parar mentre va passant la tempesta fent comentaris com "això és com fer psicobloc", hi havia més fanatisme que a las compes oficials i sobretot molt bon rotllo.

Durant tot el dia van provant els blocs i veiem que hi ha força nivell, com no volem fer-los esperar gaire avançem la final i el sorteig de material a les 15h.

Recollim les targetes amb el número de vies, i fem una semi-final amb els millors. Encadenen la via 3 participants que participen a la final.

La final a vista, queda de la següent manera:

1.- Oleksiy Germanovich
2.- Ferran Guerrero
3.- Manel Perez

La classificació dels blocs encadenats (no de la semi):

1.- Oleskiy Germanovich (64 punts)
2.- Ferran Guerrero (64 punts)
3.- Manel Perez (56 punts)
3.- Domenec Colome (56 punts)
4.- Jaume Garcia (39 punts)
5.- Oriol Jurnet (37 punts)
5.- Luis Bernal (37 punts)
6.- Joan Nogueras (35 punts)
7.- Alex Canales (27 punts)
8.- Oriol (25 punts)
9.- Joanthan Browhe (20 punts)
10.- Maria Serrat (15 punts)
10.- Trano Jarde (15 punts)
11.- Carles Canals (12 punts)
12.- Albert Nolla (11 punts)
13.- Helena Muñoz (8 punts)
13.- Pere Cornellas (8 punts)
14.- Marta Cambras (6 punts)
14.- Marc Guardiola (6 punts)
15.- Martí Puig (5 punts)
15.- Gerard Torrent (5 punts)
16.- Raul Ortiz (4 punts)
17.- Elvira Jané (3 punts)
17.- Sonia Maseda (3 punts)

Vam arribar fins a 45 participants que no tenim les seves puntuacions.

Moltes gràcies a tots els que heu col·laborat a fer possible l'open, tant els organitzadors (que hem tingut una bona feinada) com als participants (que fins i tot plovent han donat sentit a l'open).

Us esperem a tots el pròxim any, que esperem és pugui repetir.

Aqui teniu tres videos de l'open

1er Open d'escalada en bloc de Cardedeu 2008

2008-10-06T22:37:00.004+02:00

El proper dia 18 d’octubre a partir de les 10h del matí es celebrarà a la plaça de l’Església de Cardedeu el 1er Open d’escalada en bloc, organitzat per el Centre Excursionista de Cardedeu, que aspira a congregar un bon nombre d'escaladors i escaladores d’aquesta especialitat.
L’esdeveniment forma part de la mostra d’entitats de Cardedeu, on una gran part de les entitats del poble organitzen diversos actes durant tot el cap de setmana.

S’utilitzarà l’estructura de la FEEC, que ha estat recentment ampliada i permetrà dissenyar diverses vies amb varietat de dificultats perquè puguin gaudir tots els participants independentment del seu nivell d’escalada.

Els participants per el preu de 10€ d’inscripció gaudiran de tot el dia per anar provant les diverses vies, una samarreta de l’acte, i la possibilitat de recuperar forces menjant pa amb tomàquet i botifarra i una beguda. Se’ls proporcionarà un full perquè anotin les vies que encadenin, fent una classificació actualitzada durant tot el dia i al finalitzar és sortejarà material divers entre els participants proporcionat per les tendes Camp Base i Illa Esports de Granollers.

Pretenem que aquest open no sigui només una competició sinó una gran festa on tots puguem gaudir de la escalada, així que us hi esperem a tots.

Tornem i d'aquí poc serem un més !!

2008-08-24T18:09:00.007+02:00

La veritat és que teniem el bloc molt desactualitzat però tenim una bona raó, d'aquí uns dos mesos tindrem un nou integrant del nosedeg l'Aina !!

Teniem les vacances de setmana santa preparades per anar als alps italians per fer esquí de muntanya (fins i tot teniem refugi reservat) però vam haver de canviar els plans al saber que la Eli estava embarassada.

La veritat és que era una gran noticia, però t'has de replantejar totes les activitats que fas normalment i veure quines pots fer i quines no. Preguntes i t'informes de quines activitats pots fer durant l'embaraç, però el que al final t'adonés és que el millor és veure com reacciones a les diferents activitats.

En un primer moment després de descansar un parell de dies, com teniem ganes de marxar vam anar a escalar per França però la Eli només assegurava.

Vam anar a una escola que teniem pendent, Thaurac, haviem passat a l'estiu però ens havia semblat més adequada per l'hivern.

És una escola relativament aprop una mica més amunt de Montpellier, parets als dos costats del riu i vies esportives i de més d'un llarg.

Vam anar al secteur Dalle a Jacky, vies de 35 m d'alçada màxima i ben equipades com feia temps que no escalavem vam fer dues o tres vies V,6a i 6a+.

Com no estava gaire fi, no volia apretar per no sacar i la Eli tampoc volia escalar vam decidir marxar cap un altre lloc.

Aquests primers dies són una mica estranys, ja que tens ganes de fer el que feies normalment però no saps que és pot fer i que no. I davant del dubte aquests primers dies vam decidir no forçar.

Vam anar a una altre escola on ja hem estat diverses vegades però que encara no hem trobat cap sector que ens agradi, les gorges de l'ardeche, a l'estiu és com la platja fins i tot una mica agobiant. Vam passejar pel cirque du chauzon moltes vies però semblava una escalada una mica estranya.

Ens haviem de reunir amb els altres a Chateauvert però com portava uns dies amb les cames carregades, semblava que era jo el que estava embaraçat en comptes de la Eli, vam decidir tornar abans.

Al tornar el primer que vam fer va ser informar-nos per internet, revistes, sobre les activitats esportives que és poden fer i les que no. En els següents posts us explicarem la evolució.

1er Cicle d'audiovisuals de muntanya de Cardedeu

2008-03-31T20:33:00.003+02:00

Després d'un temps de inactivitat tornem !!

I començem amb el 1er Cicle d'audiovisuals de muntanya de Cardedeu.

Deprés de la primera sessió, on el Roger del Camp Base ens va explicar com van gaudir de l'ascensió al Aconcagua, aquest dijous el Salvador Arabia ens farà una projecció d'escalades amb gel.

Així que us esperem al centre cultural de Cardedeu (accés gratuït).

Curs d'alpinisme Benasque

2008-01-28T20:10:00.000+01:00

Aprofitant que no hem pogut fer vacances per Nadal, ens agafem dos dies i ens anem quatre dies a Benasque.

Com tenim pensat anar aquest estiu als Alps, utilitzem aquesta sortida per fer un curs d'alpinisme.

Contactem amb un guia de muntanya (Miquel Gomez) i quedem el diumenge al matí davant de Barrabés.

Pujem divendres per la tarda i el dissabte fem una mica de memòria de com anaven els esquis de muntanya. Dormim al costat de l'hotel Llanos de l'hospital, i ens sorprén el número de guardia civils que hi ha.

Començem a pujar per les pistes d'esquí nòrdic i a mitja pujada ens trobem els guardia civils fent maniobres de rescat, aquests no van ser els que ens van rescatar a les roques del masmut.

El diumenge ens trobem amb en Miquel i anem a la vora de les pistes de Cerler on fem pràctiques d'autodetenció i ancoratges a la neu.

Dilluns tornem anar al mateix lloc i practiquem encordaments en glaciar, crestes i tècniques de rescat en esquerdes.

Després de dos dies amb molt de sol fa que haguem de deixar la part de gel per més endavant ja que el poc que hi havia és va desfer.

Ara ja tenim alguns coneixements bàsics i només ens queda practicar, entrenar i que nevi una mica ....

Montanejos

2007-12-18T10:06:00.000+01:00

Aquest pont de la "santíssima constitució" vam decidir anar a buscar el sol a València, concretament a Montanejos, una gran escola que per diversos motius no ha estat valorada com es mereixia. Ara, amb la sortida de 2 noves guíes, la reforma del refu i l'adeqüament dels graus al nivell dels mortals, sembla que torna a agafar força entre els escaladors. Sigui com sigui, Montanejos és una gran escola ara i abans.

El primer dia vam anar al sector iniciació, un sector amb vies de diferents llargs, de bon canto i ben xapades. Vam fer:

- Boody Allen ( 5b)

- El tercer ojo ( 5b)

- Kombinado Komekakas (5b,5b,5c,6a): via de 4 llargs imprescindible si visiteu aquest sector. La via té 65 m i és pot fer amb un sol llarg.

- Directa burboni combinada amb Lola Flores (5b,5b,6a,6a): via de l'estil de l'anterior, però amb passos una mica més difícils en els últims llargs.

- Un dia de picnik (5b)

- Trunch: 6a+ si es fa pels foradets de l'esquerra, 6b+ si s'encara recta, però per allà no hi havia res, així que tots la vam acabar fent per l'esquerra.

- El corta rollos ( 6b+): via de 50 m que fa una travessia a l'esquerra, creuant moltes vies. Aquestes vies acostumen a ser molt perdedores i això és el que ens va passar.

El 2º dia vam anar al sector Castañas tostadas. On vam fer:

-Me cuesta abrir una lata (6a): via de 30m amb molt de canto.

-Lady day (6a): via més tècnica que l'anterior amb algun pas fi arribant a la R.

-Super -yu-yu (6c)

Com que cada cop feia més fred i més vent vam anar a un sector més protegit les Placas del Sol.

- No te rías que quemas calorías (6c): sortida explosiva amb pasos de placa a dalt.

L'últim dia vam anar a una zona senzillament espectacular, on hi vam trobar vies llargues, amb ambient, diedres, fisures,... la zona de "el estrecho de mijares". Vam escollir el sector del " pirulo encantado", on vam escalar:

- Garganta profunda (5c): una via molt guapa i amb molt ambient.

- Chimenea hebrea (6a): via de fisura ample on s'ha de pujar en oposició amb l'esquena tocant a la paret. És una via espectacular que impresiona només veure-la des d'abaix. Un de nosaltres, en Xavi, diu que mai havia passat tanta por en una via, ja que costava molt de xapar i els peus estaven sobats. Imagineu-vos!

-Asesinejos crack (6a+): via de fisura amb un sostret.Molt bona també

En resum, Montanejos és una escola que val molt la pena conèixer amb vies impresionants de tots els graus, de diferents llargs, en un entorn inmillorable, a 4 horetes d'on vivim i amb el sol assegurat, encara que aquests dies va costar veure'l. Un bon destí per les properes festes!!!

Presentació Centre Excursionista Cardedeu

2007-12-16T09:07:00.000+01:00

Us volem avisar d'un acte que farem a la sala de les columnes de l'Ajuntament de Cardedeu el dimecres 19 de desembre a les 21h i que servirà per presentar les noves activitats del centre excursionista de Cardedeu.

Tenim moltes ganes de dinamitzar el centre i volem explicar-vos com hem arribat fins aquí i que farem a partir d'ara, tot això acompanyat de fotos d'activitats relacionades amb la muntanya..
Així que si esteu interesats, ja ho sabeu...ens veiem dimecres!!!

I si no podeu venir, però voleu saber més:

Centre excursionista de Cardedeu cecd10@gmail.com

Montserrat Sur: El Vermell

2007-11-28T16:38:00.001+01:00

Un altre cap de setmana que no podem marxar i això unit al fred, ens condueix indubtablement cap a Montserrat Sud. Hem tingut diverses baixes així que sortim en Miki, Laura, Metal, Eli i Xavi.

Fa temps que no veníem per Montserrat per això escollim una de les zones més freqüentades, El Vermell.

Ens trobem força gent per això acabem al sector A del llibre (vies de la 19 a la 23)

Escalfem fent la via 22.- Bruguera-Matas (V+): Diedre de 30 metres.

Després fem la via 19.- Esther (6a): Comença amb un pas molt fi i després millora força, ens comenten que el segon llarg pot ser 7a o sigui que el deixem per un altre dia.

Per acabar fem la via 20.- San Agustín (6b): Una fissura de bon canto de 30 metres.

A la dreta del V+ hi ha una via nova que no surt al llibre que ens van dir que era 6c, via de continuïtat força bona.

Estem glaçats o sigui que aprofitem per anar a fer un bon té amb menta al bar del bruc.

Ablon i Venasque

2007-11-20T17:51:00.000+01:00

Amb aquesta entrada acabem el viatge del pont als Alps Francesos.

Després de mirar el munt de llibres de ressenyes que tenen de sectors d’escalada a la vora de Chamonix ens decidim per les parets d’Ablon (llibre Les Falaises d’Annecy).

Fem 45 minuts d’aproximació i ens trobem amb un lloc idíl•lic, les vies encara que no ho semblen tenen força canto, i són de gran qualitat ens recorda a la pared de Ceusse.

Ens dona temps de fer l’ange et l’eau 6a (fina al començament i acaba amb canto) i Jean d’ablon 6b (molt dura, passos molt fins).

Ens anem al sector de l’esquerra intentant buscar el sol i fem Le petit père 6b (Via de fissura amb molt de canto). El sol s’ha amagat i l’aire és molt fred, és una escola per anar a les tardes d’estiu o als matins per aprofitar el sol.

Tornant de la compe de Valence, fem una parada a Venasque que es una zona on pots gaudir de vies de 30 metres, amb desplom i un peculiar canto semblant al romo.

I el millor que hi ha un sector a 3 segons del parking amb bones vies.

Fem 3 vies força semblants de V+ a 6b.

Campionat Catalunya 2007

2007-11-13T20:15:00.000+01:00

Després d'escalar al Ripollès, passem per Vic per veure el campionat de Catalunya.
Arribem a les 18h per veure les finals, i ens trobem que encara han de fer les finals de totes les categories.
Al final comença la final absoluta, amb una via massa fàcil per el nivell que hi havia ja que l'encaden 4 dels 8 participants.

És fa una superfinal la qual encadenen el Ramon Julian i el Marco Jubes.

Superfinal Ramon Julian

Superfinal Marco Jubes

Després de valorar les possibilitats, es decideix fer una supersuperfinal. Es treuen moltes de les preses fins al punt que només sortir el Ramon cau en un pas de bloc a la sortida. Es decideix que pugui fer la via encara que s'anuncia que no serà vàlid.
En Marco Jubes cau expressament en el mateix pas i força als jutges a admetre la participació del Ramon, demostrant la seva amistat i la esportivitat.
Al final guanya el Ramon com s'està fent habitual aquest any.

Supersuperfinal Ramon Julian

Supersuperfinal Marco Jubes

Chamonix

2007-11-07T16:27:00.000+01:00

Pont de tot sants, encara que ens diguin que estem bojos decidim anar a un dels llocs on fa temps que volíem anar CHAMONIX.

Sortim dimecres a les 16h avantatges de ser funcionaris i arribem a Chamonix sobre les 23:30h.

Com no tenim gaire clar les condicions de la neu la nostre primera idea es agafar el Tren del Montblanc i caminar cap al primer refugi, anem a la oficina de turisme on ens diuen que el Tren ja esta tancat i ens adonem que no es temporada alta que diguem, així que ens decidim veure el Montblanc des de lluny i fer una mica el turista agafant el teleferic a l’agulla du Midi.

Ens trobem al telefèric amb dos francesos ben equipats, i ens diuen que van a fer la cresta de les Cosmiques.

Es espectacular veure el Montblanc, el Montblanc du tacul, les grand jorasses, la dent del Gegant, ... tot tant a prop i tant lluny alhora.

Els pocs que s’atraveixen a sortir de la super estació de l’agulla del Midi fan la cresta de les Cosmiques que es veu perfectament des de la estació.

Com volem caminar una mica, fem el camí que uneix la estació inter-mitja i la estació del tren de Montvers (2h,30m) i així podem veure els Drus i la Mer de Glace.
Per acabar passegem per Chamonix i veiem la multitud de tendes de muntanya que hi ha, això en temporada alta ha d’estar a tope.

Ens prepararem i tornarem en una millor època.

Copa del món Valence 2007

2007-11-05T16:49:00.000+01:00

Aprofitant el viatge als alps, el dissabte tarda-nit anem a veure la prova de la copa del món a Valence.

Esperàvem poder veure al Marco Jubes a la final però no ha pogut ser, al final hem pogut gaudir del duel com es habitual entre Patxi Usobiaga i Ramon Julian.

La final s’ha decantat per Patxi Usobiaga ja que decideix, al veure que no pot xapar una de les últimes cintes, seguir endavant i agafa una pressa més que Ramon Julian.

La última competició a Kranj decidirà el campió (esperem que Ramón aconsegueixi el que seria una temporada perfecte).

Podeu veure el final de la via dels dos escaladors en aquests vídeos.

Ramon Julian

Patxi Usobiaga

Sorpresa a Mallorca

2007-10-30T13:21:00.000+01:00

Aquest cap de setmana, concretament diumenge, feia anys, però no qualsevol edat... feia 30 anys!!! Uf!!!
En principi havia de ser un cap de setmana normal: escalar dissabte i a celebrar-ho després, però a la tarda del divendres em van dir que fés la motxil·la que marxàvem tot el finde a Cogullons ( zona d'escalada de Tarragona amb un entorn inmillorable). Doncs, vale!
Però la sorpresa va venir quan vaig veure que anàvem direcció Barcelona, direcció al port, anàvem... a Mallorca!!! Un cap de setmana tots junts a Mallorca! Vaya regal!

L'escalada va ser una mica anecdòtica, però tot i això vam poder escalar a dues zones molt guapes.

Pel matí i havent dormit al bar del vaixell (imagineu les forces que teníem) vam anar a l'escola Fragels. És una escola on predominen les vies a partir del seté grau amb xorreres i desploms espectaculars. Com a única ressenya portàvem un llibret cutre de desnivel, així que en aquestes condicions vam fer el que vam poder:
- 6a+ de diedre molt tècnic
- 6a amb un passet fi
- 6c+(llibret desnivel) o 7a+ (segons uns guiris que ens vam trobar)
- 7a de desplom (foto)

Per la tarda i després de passar molt de fred a Fragels, vam anar a l'escola d'Alaró.

En aquesta escola vam fer només dues vies de 6a, ja que ens vam trobar una cursa de muntanya, unes cabretes perdudes, ens va costar trobar el sector que volíem,... en definitiva, que molt fanàtics no estàvem.

Després d'un dia molt intens vam anar a sopar a un celler típic mallorquí i a casa la Joana, una amiga del Dani (només del Dani, jeje!) que ens va acollir com si ens conegués de tota la vida, gràcies per tot.

Segur que tornarem!

En resum, va ser un cap de setmana que no oblidaré, vau fer que aquests 30 anys fossin molt més que un aniversari.

Merci: Micki, Laura, Dani, Sara, Let, Sarai, Marta, Metal, Dusmin i Xavi. Gràcies per tot!!!

Ariège

2007-10-21T21:17:00.000+02:00

Després de gairebé un mes i mig sense escalar degut a l'incident de les roques del Masmut (vegeu entrada tornem pel centre), vam decidir que aquest pont era el moment per tornar a la via llarga, concretament a la Dent d'Orlu i a la zona d'Ariège. Així que dijous, després de treballar ...furgo i cap allà una mica fanàtics! Al matí de divendres ens vam aixecar amb una mica de boira però, malgrat això, pintava un molt bon dia d'escalada: vies de 300m, paisatge guapíssim de tardor i neu, gens de fred i cel ennuvolat. La via que volíem fer estava a la cara est, estàvem entre la Supersé i la Flor de Rhodo, dues vies molt semblants i assequibles per pillar el rotllo després del susto de Ports de Besseit. Però la nostra sorpresa va ser quan a l'arribar a peu de via ens trobem amb tota la cara est que semblava un mirall, hi havia aigua per tot arreu, impossible escalar aquell matí. Així que després d'una bona estona de pensar alternatives vam decidir pujar a la Dent caminant i anar a comprar resenyes de la Quiè de Sinsat.

Vam dormir en un lloc ideal per furgos (riu, taules, ...) sota les impressionants parets de la Quiè i, a l'endemà, vam fer la via L'Amie serfouette al sector GR4b+.

És una via de grau assequible, 4 llargs en el que cap d'ells passa del 5c, ben equipada i que combina algun tram herbós amb trams molt guapos, com el diedre de l'últim llarg, una passada.

En definitiva, una via per disfrutar i que pot ser una bona introducció a altres vies més llargues de la zona. Nosaltres ja tenim deures per quan estiguem en millor forma!!!

A l'endemà vam decidir fer esportiva a la mateixa Quiè de Sinsat, al sector La Dalle, un sector amb vies de 30 a 35 metres. Vam fer les vies segúents:

- Lichen globe trotter: un 5b força llarg i amb molt de canto. Molt xula.

- Esculape: 6a que comença amb molt canto per mans i peus i acaba amb un seguit de passos finíssims.

- Pas du trou: 6a+ amb una sortida durilla i que finalitza amb el pas de 6a anterior.

- Salut les mickeys: 5c de fisura molt guapo, per disfrutar des del principi fins al final.

En resum, una escola del tot recomenable amb vies per tots els gustos: esportives, llargues desde 50 a 400 m, equipades, desequipades, artifos,...Ademés amb una tranquilitat que sorprèn, dissabte vam escalar sols en TOTA l'escola!!! Un luxe!

El Pilar, Lleida

2007-10-15T19:39:00.000+02:00

És una decisió dificil, on anem pel pont? Anem pel recte, lleida! Fijo que Rodellar a reventar, brrr!!! i efectivament a tope!

Tenim la gran sort d´anar a Santa Linya i estar completament sols! La bandera, Pau?

Això sí, quina xafogor!
Però i la satisfacció de poder gaudir del sector per a nosaltres sols?

A tope el futbolín tot i el solano! Això de matinar no és friki.

Això sí, tothom a tibar. Visca el fanatisme... en acció podem veure l´Òscar i l´Astrid... dues formes distintes d´entendre l´escalada, la força del bíceps i la tècnica de peus!

Tot i haver-nos cremat amb tant de sol decidim anar a bruixes, ja que un servidor no hi havia estat mai! Uff... quin sol de justícia! Dues cordades que van marxar de seguida... un altre cop sols al sector, quina pasada! No forcis el colze carlitos... No sé qui m´havia ditr que regalaven el grau... ja em sentirà quan l´arraplegui!!

I sense adonar-nos ja han passat els tres dies... Deu ni do el que ens ofereix Lleida... i encara ens faltava, camarasa, disblia, vilanova, alos de balaguer, tartareu, os de balaguer, algun secretiu... brrr infinitat de possibilitats.. i a més, tenim l´incentiu del menjar... quina cuina que tenen!

Tornem pel Centre

2007-10-06T10:43:00.000+02:00

Última entrada de les vacances, veient que les previsions pel Nord no són gaire bones decidim tornar pel Centre d'Espanya.

Primera parada Ávila, anem a la escola de La Albujea on intentem fer la via Maneras de Vivir (6a+,5+.5+,3).

Via de placa, on per començar ja ens costa molt de trobar l'inici de la via i en el pas de sostre hem de tirar de cinta ja que no veiem com fer el pas. Un segon llarg equipat amb assegurances força allunyades i s'acaben els seguros o sigui que rapelem.

Voliem anar a Villarejo, però després de veure les ressenyes al bar del poble preferim deixar-ho per quan dominem més el tema d'equipar.

Per això aprofitem per anar a veure Navalosa, després d'unes voltes per el poble trobem un sector a la part dreta de darrera el poble.

Després de donar un parell de voltes trobem els blocs i aprofitem per enfilar-nos.

Després d'anar a veure el circ de Gredos anem cap a la Pedriza, concretament a les Placas del Halcón i fem la via Pequeño y tumbado Big Wall (5/4+/4/6b+/4).

A part del 6b+ pasos amb canto mínim, els altres llargs són per disfrutar. A l'acabar ens va passar de tot, primer comença a ploure i quan estàvem rapelant ja a la última reunió, se'ns enganxa una de les dues cordes dobles i hem de tornar a pujar i baixar per la canal de la dreta.

Per acabar la zona centre anem al Pico de la miel, on pretenem escalar la via José Andrés (5+,5+,6a,4+), no ens va agradar el lloc ja que està al costat de una carretera principal. Els primers llargs estan molt bruts i el llarg de 6a és dificil de seguir per el gran número de vies que hi ha.

Les vacances s'acaben i de tornada passem per Aragó, una visita a Albarracín (on segur que tornarem!!!) i anem a escalar a les Roques del Masmut, la part aragonesa dels ports de Besseit.

La via escollida és la Tururú (6a+,6b,5+,4+). Ens costa trobar l'inici de la via, i sobretot notem el temps que fa que no fem vies de canto. En el segon llarg hi ha un pas que se'ns atravesa i fem la reunió a la via de l'esquerra. Al tercer llarg, arribant a la reunió, no es veia cap seguro i se'm va trencar un canto gran, cosa que fa que saqui uns bons metres i em doni contra una repisa. Després d'un rescat de película espanyola (bombers, ambulàncies,gent del poble i polícia local a l'estil torrente), radiografies i molta sort em diuen que no m'he trencat res i que tinc prou amb repòs com a recuperació. La veritat és que no ens crèiem la sort que havíem tingut després de la impresionant volada, però això va com va...

Galícia

2007-09-17T19:35:00.000+02:00

Seguim amb les vacances...
Veient que el temps no millora a Astúries anem cap a Galícia a veure si tenim més sort.

Després de fer una mica de turistes anem cap a les zones a la vora de Vigo, no tenim ressenyes de Galícia i, només amb el desnivel especial escuelas, ens perdem a l'intentar anar al Monte Galiñeiro, així que decidim anar a l'escola reina de Galícia directament, la zona de via llarga i esportiva del Faro Budiño.

Per fi arribem al parking (amb taules, font, ...), a primer cop d'ull ens sembla que estem a la pedriza. Ens trobem uns escaladors locals que ens expliquen els sectors, les vies i la història de la escola. Escalem amb ells per la tarda i ens sorprenen quan parlen de "pitons" que són els bonys de feldespat que és forma en aquestes impresionants plaques de granit.

Escalfem en dos V/V+ fins, després fem crucigrama, una fisura perfecta de 6a+. Ja escalfats en aquesta escalada tan especial i diferent a la que estem acostumats, provem el primer llarg de spider 6b+, amb uns passos molt fins.
Per acabar en Damian, un dels escaladors locals s'anima i monta la via de l'esquerra, un 6c+ segons la guia que ens diuen que pot ser 7a de 45 metres inacabables de placa.

A l'endemà fem la via spider (6b+/6b/6a+) costa fer el primer llarg sense escalfar i ens trobem amb força vent i fred però disfrutem molt de la via.

Encara que ens ha agradat molt la escola, marxem a veure una zona que ens recomanen de Portugal "La peneda", on diuen que les vies són molt exposades.

Després de visitar la costa do morte i un parell de dies de mal temps, anem a la segona zona de via llarga, aquesta situada al nord de Galicia a la vora de la Coruña.

La escola és diu presa do eume, anem a veure la zona d'esportiva que està situada en un lloc perfecte per acampar amb tendes, i a l'endemà anem a buscar la via Cupido.

Després d'una bona aproximació per un camí una mica dificil de seguir, arribem al punt final on hem de fer una grimpada entre canals i plaques on fins i tot ens trobem una serp !!! Al tornar ens trobem a uns escaladors que ens indiquen una via força fàcil i amb una aproximació més assequible. Així que al tornar comencem aquesta via pensant en fer els primers llargs i baixar. El primer llarg està força ben equipat però al segon ens trobem amb alguns seguros força precaris, entre això, que cau alguna gota i que la via és una mica herbosa decidim marxar i seguir visitant Galícia.

11 Setembre, Lleida

2007-09-14T18:00:00.000+02:00

Aquest pont em decidit quedar-nos aprop de casa, i quin lloc millor on anar que la magnifica escola de lleida. On podem trobar tot tipus d´escalada, regletes, romos, bidits, pinces... vies explosives de bloc, vies desplomades, tumbades...

Lleida ens ofereix dies magnífics d´escalada, segur que trobaràs l´escola adient ... com tartareu, os de balaguer, st. linya, camarasa... parlant d´esportiva, però també podem fer tapia com per exemple a st. llorenç de montgai, vilanova de meià...
vinga carles... tant apretar per després caure a dalt... un altre dia segur que l´encadenes, ànims!

Una de les altres coses que te lleida, és que segur que podem trobar un sector on poguem disfrutar de la tranquilitat! hi ha vies per tots els nivells, desde iniciats fins els que volen suar tinta... i és per això que en alguns sectorillos podem trobar-nos sols i gaudir de la tranquilitat de la muntanya! Podem veure en Pau disfrutar en un magnífic 6b.

Ara és el torn d´en carlitos de posar-se a prova en un exigent bloc. Qui serà el primer en encadenar aquest projecte?

Desde aquí m´agradaria donar el meu suport a tots els equipadors , ja que cada cap de setmana sortim a tibar i mai ens preguntem qui equipa les vies! I sempre són equipades pels mateixos, per gent desinteresada posant diners de la seva butxaca i sense rebre mai una felicitació per la feina que estan desenvolupant! que si la xapa allunya, que si el grau que té no és l´adequat... uff, ja tenen prou feina en natejar la línea, equipar-la, intentar graduar-la... l´important és disfrutar de la via, no encadenar un número que si és més alt millor! ànims nois!

L´Alberto al final es farà un especialista en placa semidesplomada! Aquí el podem veure encadenant un 6c+ sense nom

I que podem dir de st. linya... tens pila? molta pila? doncs segur que aquesta és la teva escola! però atenció... no tot és canto! podem trobar alguna via de placa que no vegis com apreta! Això sí, has d´anar com a mínim amb 7b, sino com jo, tot el dia fent fotos! Ànims carlitos, el proper dia l´encadenes fijo!

Astúries i Cantàbria

2007-09-05T08:56:00.000+02:00

Fugint de la calor i amb moltes ganes d'escalar als picos d'Europa anem cap a Astúries. Per començar visitem les escoles més famoses (Teverga i Quiròs).

Arribem a Teverga i anem al sector Marabio, el més allunyat de l'escola però el que en teoria és més fresquet, ja que es troba a 1000 metres d'alçada, aprofitem la poca ombra que trobem i fem les següents vies:

-La fea (V+) i Novatos (V+)

-Alimoches (6b) i la variant C (6c)

Voliem fer la via "esperame en el cielo" en el sector peña de sobia però per l'aproximació (1h. 20min.) i després d'intentar-ho tres cops i trobar-nos amb mal temps va fer que al final desistisim.

Quiròs és més aprofitable a l'estiu, ja que a partir del migdia la paret està a l'ombra.

Vam escalar al sector Peña del escalon per familiaritzar-nos amb la roca, on trobem vies de grau assequible de placa als primers llargs i vies dificils de desplom al segons llargs.

Efectos especiales (V+), La Salus (6a) i Placa Torres (6c)

Ja familiaritzats amb la roca, vam fer espolon màgico (V+, 6a, 6b+, 6a, 6b, V+) força dur el llarg de 6b+ (molt fi) i molta timba el 6b de l'esperó. Posava que era rapelable, però les ultimes reunions no eren gaires bones així que, com deien que es podia baixar caminant, vam fer una mica d'aventura buscant el camí de baixada.

Anem cap als Picos on reservem nit al refugi del Naranjo per tal de poder pujar al Picu per la directa de la cara sur. Abans de pujar escalem a Fresnidiello on fem dues vies força diferents.

Separación real (6a+, 6a, V+, 4+, 4+, 4+) Una de les millors vies que hem fet, a destacar un pas del segon llarg que l'anomenen "desplome galactico". La resta de la via és per disfrutar entre "canalizos" i bons cantos. Bastant ben equipada amb parabolts i ponts de roca.

La conjura de los fatos (V, 6a+, 4+, 6a, V) Ens esperàvem una via similar però la gran quantitat de vies que van paral·leles la fan molt dificil de seguir. Entre que anàvem perduts, els pocs seguros i que no sabiem quines eren les nostres reunions va fer que no ens acabés d'agradar.

Després d'un dia de descans, pujem cap al refugi del Naranjo. Arribem al cap de dues hores força cansats per el pes de les motxil·les, però tot i això fem una mica de bloc al peu del Naranjo.

Havíem vist que podria fer mal temps a l'endemà i al no veure la predicció al refugi vam preguntar als guardes, que ens van dir que no sabien res. Tot i així anem a dormir aviat pensant en aixecar-nos d'hora, per tal de no trobar massa gent a la via i evitar el risc de pedres. A l'endemà ens trobem la predicció i quina casualitat, no era gens bona (dos o tres dies de mal temps), aquest refugi sembla per turistes no té res a veure amb els altres refugis on hem estat.

Així que renunciem i fem la baixada amb boira, plovent i amb "Xancles" !!! això no es serio.

Lleó

2007-09-03T18:11:00.000+02:00

Comencem les vacances per la part dels picos d'europa que pertanyen a Lleó, disposem del llibre "Cordillera Cantabrica" i "mejores vias de escalada deportiva de Espanya".

La primera escola que visitem és Valdehuesa, la paret te un aspecte impresionant.

Té una area recreativa per poder dormir amb riu i taules ideal per furgonetes.

A la paret principal podem trobar vies de grau mig-alt amb passos desplomats alternats amb sectors de placa.
El primer dia que hi anem (finals de Juliol) fa molta calor, així que escalem a l'últim sector (el collado), vies de placa on podrem trobar ombra a partir de la tarda. Es un bon lloc per fugir del mal temps dels picos d'Europa.

Com la nostra idea és fer via llarga principalment, deprés de torrar-nos una mica ens anem cap a
Valverdin-Pedrosa on esperem a que baixi el sol i a la tarda creïem que hem fet Alpinismo sin cobertura (V+,6a,6a).

Ja hem escalfat i ens anem a una de les escoles principals de via llarga (Hoces de vegacervera).

Un canó espectacular amb vies de calcari de placa que ens recorda molt l'any passat, Paklenica a Croacia.

La majoria de vies d'aquesta escola són semi-equipades.

A l'endemà fem el primer objectiu Eden Rock (3, 5+, 5+, 5), ens costa molt trobar l'inici de la via i a part de patir força (grau dur), estrenem el joc de friends i els cordinos i ens adonem del que costa això d'equipar i a sobre en placa !!.

Per recuperar-nos de la calor i el patiment ens anem a fer un bany al riu. Això és vida !!

Veient que la calor apreta ens anem cap a Asturias a buscar l'ombra.

Vacances 2007

2007-09-02T14:29:00.000+02:00

Comencen les vacances i cadascú s'espavila segons els dies que té i les seves preferències.

Els viatges frikis que sapiguem han estat:

En Carles ja ha explicat el seu viatge a Franken.

En Manel, el Miki i el Dani han estat pel sud (a veure si s'animen i expliquen el seu viatge).

i nosaltres hem estat pel Nord (Lleó, Asturias, Cantabria, Galicia, Madrid, Teruel).

Hi ha hagut altres viatges no frikis (Irlanda, Costa rica, ...), i encara hi ha algú que ha estat per aquí treballant i tot just començen ara les seves vacances.

A veure si tots ens animem a explicar-les, nosaltres intentarem resumir una mica el nostre viatge per no fer-nos pesats ....

FRANKENJURA

2007-08-24T22:25:00.000+02:00

Si fugim de la calor on millor que Frankenjura per gaudir de la frescor, dies de molta pluja i molta cervesa? Qui diu que els alemanys són malhumorats i seriosos? Aquí no! Un bon sector per fer una molt bona toma de contacte és Grüne Hölle, on trobem tot tipus de graus. En acció carlitos a Vögeln Verboten, un 9+ amb una secció de regletes on t´hi va la vida.

2007-08-24T22:22:00.000+02:00

Ara és el torn de l´Alberto a Isolation, un 8- d´aquells físics amb un pas concentrat arrivant a la R. Aquí el podem veure moments previs a l´encadene. Felicitats noi, avuí convides tú!

2007-08-24T22:17:00.000+02:00

Podem veure en Pau a Range Rover, el 7 més desplomat que he fet! Prepara la cámera perquè les fotos surten soles! A veure qui s´atreveix a fer la bandera!

2007-08-24T22:12:00.000+02:00

Si t´agraden els llançaments, hi ha un dia que estás aborrit o plou... o simplement vols riure amb els companys... al costat del camping de pottenstein hi ha la teva via! Això sí, descarrega la targeta de memòria perquè la necesitaràs al 100%

2007-08-24T22:04:00.000+02:00

Si pel contrari estem buscant vies físiques i de bloc amb una línea inigualable, fotogèniques, i bastant agraides pels nostres dits, em de visitar Marientaler Wände. Veiem l´Oscar en Kraftfeld 9+. Pur bloc en essència!

2007-08-24T21:54:00.000+02:00

Un dels sectors més famosos de Franken és Krottenseer Turm, on podem trobar la famosa Wallstreet, del O´rei W. Güllich ´87. També podem trobar Chasin´the train de J. Bachar. Però també podem disfrutar d´un bon grapat de rutes d´un grau mig més just que suau. Però amb la satisfacció de que per aquestes vies han pujat escaladors il.lustres, i amb la bona nova de que no estan gens sovades!

2007-08-24T21:45:00.000+02:00

I com no anar a veure els sectors més fotogènics... a veure qui és el valent de probar aquestes vies de 3 xapes i la R amb aquest desplom? No us oblideu de demanar per reis macs un joc de tendons nous!
M´agradaria donar les gràcies en Pau, Carlitos, Teti, Oscar, Oriol, David i Vanessa per acollir-nos d´aquesta manera, per la seva ospitalitat. Moltes gràcies, carles.

Sadernes

2007-07-19T16:02:00.000+02:00

Després d'uns dies de descans del blog, que no d'escalades, tornem a reemprendre els articles amb el finde que vam passar el 7 i 8 de juliol a Sadernes. De nou, rècord d'assistència (Metal, Dani, Sara, Let, Nino, Isabel, Miki, Laura, Núria, Plàcid, Dusmin, Sara, Xavi i Eli), es nota que Sadernes és una de les poques escoles amb riu que tenim per aquí a prop. Això motiva a tothom.

Dissabte, després de trobar-nos la barrera baixada i, en conseqüència haver de caminar amb tota la calor del migdia fins als sectors, vam decidir anar a Castell s'espasa ( esquerre), un mur vertical de placa tècnica però amb ombra tota la tarda.

Aquí vam fer les vies següents:

-Diedre V+:diedre de 30 metres.

-Pornomania 6a: via de 30 metres amb un passet arribant a la R. Té més canto del que sembla.

-Escletxa de tendresa 6a: via semblant a l'anterior amb algun alejillo però amb bastant canto.

-No e pa re 6a+: via també de 30 metres, molt bona, amb una mica de tot.

-Aresta 6b: via d'uns 25 metres que com els seu nom indica va per una aresta tan guapa com impressionant.

-La nostra 7a+: via de 30 metres molt tècnica.

-Nautilus 7a: via més curta que les anteriors i no tant maca, però que concentra tot el grau en dos xapes amb passos molt i molt tècnics. Vam veure un "guiri" resoldre aquests passos amb una tènica de peus i col·locació que ja voldríem molts.

Diumenge, per variar ens vam tornar a trobar la barrera baixada, però no passava res pq sabíem que després de l'escalada ens esperava el riu, avui sí!!!

Vam anar al sector el Celler de les monges, un sector que no tenia res a veure amb el del dissabte, amb vies curtes i explosives.

-Kalimotxo V

-Denominació d'origen 6b: via disfrutona amb un pas més vertical arribant a la R.

-Garnatxa de la garrotxa 6b+: via de bloc amb 3 xapes.

-Vi blanc 6a+:via amb una sortida dura i tècnica.

-Vi negre 6b+: via amb la sortida més assequible que l'anterior però més mantinguda.

-Reserva garrotxina 6c: via tres estrelles, la millor del sector per nosaltres.

-Most 6b: via amb sortida entretinguda,en la que cal col·locar-se molt bé durant tota la línea, ja que va flanquejant cap a l'esquerra.

-Tempranillo 7a: via per tenir entretinguts els nostres bloqueros durant una bona estona(let, dusmin, plàcid i miki).

I per acabar el finde... el que gairebé tothom esperava ...un bon bany a la riera de Sant Aniol!!!

Sant Llorenç de Munt

2007-06-28T16:35:00.000+02:00

Dissabte com tenim que celebrar Sant Joan a casa el Manel i la Sarai anem a una escola propera.

Aprofitem que han sortit noves ressenyes de la font soleia i anem a fer vies que haviem vist però no hi haviem escalat.

Començem al primer sector Els diedres fem la via Montserrat (V+): Un pas al desplom que costa de veure, bona via. Selah (6b): Molt dificil de fer a vista ja que no es veuen gaire les presses. El diccionario del beso (V+/6a), Quercus (V+), vies molt curtes.

Com comença a fer massa calor ens anem cap al Gruyere, ens trobem el sector a tope.

Començem per Pa i Trago (V+/6a): Força llarga i bona.

Punt vermell (6a): Te un pas difícil.

20.? (6c): Va per l'esperó i és molt tècnica.

Raons de pes (6c+): Un pas a la sortida del desplom i molt de continuitat.

Margalef

2007-06-18T19:19:00.000+02:00

Després d'un cap de setmana internacional (França i Holanda), propera entrada quan tinguem fotos, anem cap a Margalef (Manel, Dani, Sara, Miki, Laura, Marta, Blind, Metal, Eli i Xavi) amb les dues furgos.

El dissabte tornem al sector totxo del porc on repetim les vies que ja vam fer l'altre vegada (V+, 6a+, 6b, 6c, 6c, 7a, 6a+, 7b+), a destacar l'encadenament del primer 6b per part del Metal.

El diumenge anem al sector Can Verdures, tenim un petit motí i les noies se'n van al sector Can Pesafigues.

A Can Verdures començem per Baginades (6b+): Té un pas força fí flanquejant a la dreta. Krilín (6b+): Bona vía. Murciegalus (6b+): Una de les millors vies. Gos roig, gos boig(6c): Desplom i bona presa. Samson (6c+): Via més fina. Carn d'olla(7a): Començament amb presa petita i una sorpresa per xapar la reunió. ?? (7c): Nova via força curta a sota la cova boix i Lucky (7b+): Entrada molt dura.

Les noies a part de xerrar fan dues vies Drac Sheran (6a) i La senda de wenda (5+): Fisura disfrutona.

Deixem a la gent de Xàtiva provant un 7b, esperem que acabin bé els dies d'escalada i ens veiem aviat.

Roc de l'Alou

2007-06-06T18:50:00.000+02:00

Diumenge el dia s'aixeca molt enuvolat, així que decidim baixar una mica i anar a un sector amb poca aproximació. Ens decidim pel Roc de l'Alou, un sector de camí al santuari de Maria de Queralt, a 2 minuts del cotxe i amb vies per tothom.

La majoria de vies que vam fer estan recomanades a la guia del berguedà i són aquestes:

- dos V al principi del sector on estan les vies "fàcils"

- Xufli (V): via una mica alpina, però bona de fer, ja en el sector de la dreta.

- Efecte 2000 (6b): via rara de moviments amb un flanqueig a dalt, on costa saber per on segueix la via.

- Sganga (6c): via molt bona amb un pas que costa de fer a vista.

- Perestroika (7a): bona via, també, amb passos finets.

- Negra nit (7b): comença per una xorrera i té un pas a la sortida del diedre.

Per seguir amb el gran cap de setmana del nostre friki, en Carles, aquesta també va caure al 2º pegue. Felicitats!

Quan ja marxàvem cap a casa ens vam creuar amb en Catx, un escalador local i el responsable (entre d'altres) de que poguem escalar en llocs tan impresionants com el Roc de la lluna, Mal pas,... Si aneu al berguedà segur que us el trobeu tibant en algun dels seus sectors.

Roc de la Lluna

2007-06-04T21:10:00.000+02:00

Dissabte al matí, dia d'estrenos. Per fi ja hem trobat una companya a la nostre furgo, una multivan del Manel força equipada, a veure qui es el següent.

Aquest cap de setmana som (Manel, Dani, Carles, Nino, Isabel, Marta, Eli, Xavi, les furgos i la Mitsu) i quin millor lloc per estrenar la furgo que al Roc de la Lluna.

El roc de la lluna està al costat de la Pobla de Lillet, a força alçada i un paisatge guapíssim. Les vies són molt bones, forats bons i desplom.

El Nino i la Isabel se'n van a fer les vies fàcils de la esquerra mentre els altres començem ja per les de la dreta.

Escalfem amb Dulcinea del Tobillo (6a): Via per disfrutar, la tònica general del sector, forats i desplom.

Via los Fatos (6b+): Té uns passos amb poc canto a dalt.

La sombra del llop (6a+): Semblant però més tècnica.

Alpinopausia (6b): Semblant però amb un aleje arribant a la reunió

Mascamierdas (6c): Via molt bona amb passos tècnics al començament.

Manara clic (7a): S'ha d'apretar al mig de la via i al arribar a la reunió.

Orgasmos de Maria (7b+): Primer 7b+ d'en Carles al segon pegue (aquesta vegada si que no te més remei que convidar!!).

Cargolaire, Calders

2007-05-29T20:52:00.000+02:00

Dissabte encara que el pronòstic és de pluja anem a un sector nou de Calders "El Cargolaire". Som els "valents" Metal, Ali, Carles, Eli i Xavi.

Ja hi haviem estat però només haviem anat a mirar les vies.

Anem a mirar les ressenyes al bar Soldevila però ens diuen que just aquesta setmana estan de vacances o sigui que esmorçem a l'altre bar.

Quan arribem ens trobem a uns escaladors locals que ens recomanen les vies per escalfar.

A veure si encertem els noms de les vies, començem per les primeres vies "Mercisu" un V+ que comença per un diedre i acaba amb un flanqueig a la dreta i la següent l'esquerra "brams" 6b que comença amb pasos tècnics i acaba amb un desplom per un esperó (s'ha d'apretar força).

Seguim cap a l'esquerra i fem un altre V+ Inevitable destí via que comença amb diedre i a dalt es torna més fina.

Tarda de Sant Joan, V+ un altre diedre que acaba en un flanqueig cap a l'esquerra i El vanguardista 6b, comença amb uns forats molt bons i acaba amb un pas de bloc per poder xapar la reunió.

Ja no tenim més informació així que ens encigalem, jo pateixo com mai a una via més a l'esquerra de la cargolada que semblava que tenia bon canto però que em costa xapar els tres seguros.

En Carles prova "La cargolada" ??, li surt força bé però li costa la sortida per l'esperó.

RODELLAR

2007-05-25T19:42:00.000+02:00

El camino, paso obligado de buena mañana para empezar a calentar... sombra por la mañana. Eso sí, hay que armarse de paciencia debido a la gran afluencia de escaladores que se ve sometido este pequeño sector. Ánimo cherokee, ésta via sólo es de un paso duro de bloque en la entrada. Esto para ti no es nada!

Ahora llega el turno de nuestro inigualable e irrepetible héroe local! Ánimo MaZaS...! Siempre digo que cuando realizas una visita a grandes escuelas como Rodellar, el Chorro, Montgrony... Hay que ir con la mente abierta... no hay que dejarse intimidar por las vias, hay que darse un par de vias de margen para ver por donde van los tiros. Adaptarse al tipo de escalada, asimilar los movimientos... y al acabar la jornada dar nuestra opinión sincera de como ha ido el dia.

Cambiamos de sector y ni que decir tiene que ir a Rodellar y no probar Roxy la palmera es considerado un pecado capital! Eso sí, si disponemos en nuestro poder del grado 6b+ porque hay que decir que el grado está apretado! Es una via que tienes que lucharla hasta el final, eso sí ... el esfuerzo merece la pena.

Y como no, va avanzando el dia y la gente se va animando... Ahora es el turno de Manel y ponerase a prueba en el pequeño sector del estrecho y porque no decirlo darle fuerte a este 6c... por que la verdad, nos encontramos delante de una via muy potente, bloquera hasta el final, y con un cañonazo llegando a la cuarta chapa que se te pone el culo fino...

Y como no, llegamos al sector pince and rice... donde las vias de grado medio vienen pegando fuerte! Ojo donde nos metemos porque podemos llevarnos alguna sorpresa. Eso sí, las vias son de calidad

Y para acabar el dia... quien dice que uno no puede relajarse practicando lo que más le gusta?

Vilanova de Meia

2007-05-23T15:51:00.000+02:00

Aquest cap de setmana com tenim dinar familiar a Lleida anem a fer tapia la Eli i Jo.

Anem a l'escola de Vilanova de Meia i com sempre ens impresiona veure la Roca dels Arcs.

Com fa temps que no fem tapia escollim una via mes o menys asequible Rampes invertides 225 mts. 6a (V+ obligat).

El primer llarg 30 m (V+) per nosaltres força més dur, sobretot el començament ja que està una mica sobat i té uns passos de sostre força difícils.

El segon llarg 40 m (6a), aquest sí que està ben graduat i sobretot s'ha de vigilar molt amb trobar la reunió que està força a l'esquerra entre dos arbustos ja que l'últim seguro allunya bastant.

El tercer llarg 35 m (6a), aquí ens vam equivocar i vam fer la reunió amb espits a la repisa fent un flanqueig a l'esquerra. Per això després vam haver de tornar a fer el flanqueig i fer la reunió abans del sostre.

El quart llarg 30 m (V+), aquest llarg també es força dur sobretot la sortida del desplom després ja millora.

El cinquè llarg 20 m (IV), ja començem a assegurar-nos amb bagues i no fem la reunió a l'arbre sinó una mica més amunt amb tres parabolts.

Empalmem els últims dos llargs de IV i fem la reunió en un arbre on ja hi havia un cordino.

La via és molt bona i recomanable, encara que s'ha d'estar fort per superar els sostres i no patir si les xapes allunyen.

Tartareu

2007-05-17T18:39:00.000+02:00

Diumenge tornem a escalar a Tartareu, ens hem aixecat una mica fets caldo d'ahir (Camarasa), però aquesta escola, amb vies molt bones de tots els graus, ens anima a provar algunes d'elles.
Ens quedem a les vies de més a l'esquerra del primer sector de baix.

Comencem amb Nina de porcelana un 6a+ molt complert i assequible, ideal per escalfar i disfrutar fent-la.
Després fem:
Xatis i xurris, un altre 6a+ però que no val tan la pena com l'anterior.
Vacances al var, un 6b curt però amb molt de canto.
La patente del corso ( 7a), via molt bona, amb canto i amb el pas a dalt de tot.
Total comiting (6c+), via de col·locació que amb un pas difícil a vista just abans de la reunió.
Pods sacs (7b+) via amb un pas tècnic, on costa col·locar bé els peus.

Camarasa 2

2007-05-15T22:57:00.000+02:00

Dissabte es desvela qui es el vertader líder i per això anem a Lleida. Som els següents (Manel, Dani, Sara, Carles, Eli, Xavi i com a novetat l'Ester) i anem a Camarasa. Per escalfar anem al sector Marcando estilo en el qual tenim ombra fins a la 13h, es un sector arran de carretera cosa que fa que sempre estigui força ple.

Fem diverses vies com Kebeseixo (6a+): Una via força bona, Quin pat estic (6b), Garrets 2(5c), Garrets 1 (6a+), Ruta del colocao (6a+).

Ja escalfats tornem a un dels nous sectors publicats a l'últim escalar. Aquest cop anem al sector Fashion, i anem per el camí de baix, potser es més curt que per a dalt però amb el sol que feia es va fer una mica llarg.

Aquesta vegada no sens van trencar gaires cantos i vam poder fer les següents vies:

Trolex (6b): Molt bona via de continuïtat.
Vittorio & cochino (6a+): Bona via molt tècnica.

Hugo goss (6b+): Una altre via de continuïtat per gaudir.
Agata ruiz de la braga (6c ?): En els croquis posa 6c i després hi ha un mes entre parentesis i a la primera foto posa 6c+/7a la veritat es que no vaig veure cap pas clar per això em decantaria per 7a.

Aromes de camarasa (7a+): Un pas força dur.

La veritat es que ens ha agradat força el sector i tornarem encara que no hi ha gaire ombra de tarda.

El Vermell

2007-05-07T20:37:00.000+02:00

Aquest cap de setmana celebrem l'aniversari del Lider (Mazas) o sigui que no marxem lluny.

Dissabte anem a Montserrat, al sector "El Vermell del Xincarró", som (Manel, Dani, Sara, Carles, Marta, Eli, Xavi i al final arriben l'Albert i l'Ali)

Anem al començament del sector on s'han obert forçes vies últimament, encara que de grau mig.

Escalfem amb Caixa o Faixa (6a): Molt bona, Silvia (6a+): Bastant dura, un parell de pasos complicats, Si lo se no vengo (6a): Semblant a Caixa o Faixa i El llaminer (V+).

Fem Fascistas del alpinismo (6a+): Un pas al començar la fisura i més cap a la dreta San Agustín (6b): Fisura molt bona i
El Perfecto Espolón (6c): Molt bona via de continuitat.

Acabem amb Madame Tortuga (6c+): Sortida dura i passos molt fins.

Abans de marxar ens trobem al Xandri i la Marta i just arribar al cotxe comença a ploure.

Os de Balaguer 2

2007-05-04T15:23:00.000+02:00

Diumenge després de dormir a un alberg a Castillonroy al costat de Santa Ana (molt bé de preu) i a la furgo, anem a Os de Balaguer.

Com ja vam comentar a l'altre post és una gran escola i com sempre no ens va defraudar.

Escalfem amb Dragolins cracs (6a+): No l'haviem fet mai ja que deien que hi havia un niu, és una fisura de 30 m. Molt tecnica.

Una de calç (6a+): Un pas al principi.

Després anem al sector Tot un plaer, fem les vies de l'altre vegada més Allucinogean Wall (6b+) i Boven (6b) dues vies que es deixen fer molt bé.

Entre pluja i pluja fem No m'atabalis (6b+): Via força tècnica. En Carles prova el 7è art (7b+): Placa molt dura.

Per acabar anem a les vies del principi tornem a fer self control (6b): Val la pena repetir-la i

Lesió continua (7a): Que si vas per l'esquerra és molt més fàcil.

A destacar els encadenes de la Friki del grup, aconsellada pel lider (Mazas). Aquesta vegada sí que hi ha celebració a veure si apreneu eh ???

Santa Linya

2007-05-01T12:22:00.001+02:00

Cap de setmana llarg i els mentiròlogos pronostiquen pluges per tota Catalunya, com que estem una mica fanàtics, sortim igualment. Decidim anar cap a Lleida, concretament a Santa Linya, escola coneguda mundialment per la impressionant cova, només apte per frikis, així que nosaltres, simples mortals, anem al sector futbolín.

Entre ruixat i ruixat vam fer les vies següents:

- Judit (V+)
- Júlia (V+)

- La mare del corder (6a+): via amb sorpresa, a en Blind li surt un mussol d'un forat i no la fem,ja que encara estan les cries dins.
- Punt de trobada (6a+): via de placa que es deixa fer molt bé.
- Me voy a venir (6b+): via amb un pas de bloc.
- La bordeta free (6b+): aquesta via també té un niu, així que només la fa en Let i en Dani.

- Tòtem (6c): via molt guapa, amb molt de canto i de col·locació.
- Els iluminati (6c+): via d'un pas dur a mitja via.

- El kakilo (7a): via que encadena en Blind a vista, amb repòs a l'arbre inclòs com a la foto del llibre de ressenyes. Felicitats!
- Còlera (7b)

Tartareu

2007-05-01T11:03:00.000+02:00

Després de dormir al nou alberg de Sant Llorenç de Mongai (just davant del bar) o a la furgo, anem a escalar a Tartareu una altre de les escoles on a partir de mig dia ja trobes ombra.

Som els mateixos que dissabte excepte l'Abel.

Anem al Sector 2:

Escalfem amb Johnny Babuchas (6b)

i La Mostela (6b) com la majoria de vies d'aquest sector amb un pas dificil a dalt.

Fem també vies més assequibles com Blow Job (5c): Curiosa via de diedre i Sex with my ex (5c): Sortida explosiva i un pas de placa final.

En Manel al segon intent encadena el seu primer 6c+ Cuina Lleugera. ( i a sobre no convida ...)

En Carles per acabar prova Ritme Infernal (7b+).

Camarasa

2007-04-23T21:09:00.000+02:00

Després d'un cap de setmana de pluja, escollim Lleida per disfrutar del sol.
Aquesta vegada som menys gent (Manel, Dani, Carles, Abel, Marta, Eli i Xavi). De camí ens trobem al Pepe i la Olga amb la Julia.

Dos nous sectors de Camarasa, una de les últimes zones de moda que fa temps es van publicar a la web del club alpí bell·lloc i ara ha sortit publicada al últim escalar nº 55.

Anem per dalt (pista llarga i ferrata de baixada), arribem al sector La Selva i trobem la majoria de les vies ocupades (es nota que està de moda) i per això escalfem amb les vies de la dreta.

Ventdelpla (6b+): Molt dura si la fas recta, si es per la dreta esta mal chapada. No gaire recomanable i menys per escalfar.

Tres i l'úroleg (6b): Aquesta sí que es bona per escalfar.

En tu grupa (6b+): Un pas abans de la reunió, i a sobre es trenca el primer canto.

Demencia senil (6c+): Un pas de bloc on s'ha d'anar una mica a l'esquerra.

La musica del vi (6c): Bona via, però que com tot el sector s'ha de netejar molt ja que es cau una bona part de la fisura donant-nos un bon susto i un bon cop al genoll. (no és el meu dia ..)

Busqueu la diferencia entre les dues vies.

Setmana Santa III

2007-04-11T20:58:00.000+02:00

Dijous a la nit s'incorporen la resta del grup, amb la baixa d'última hora de la Marta, som en Let, Sarai, Metal, Ali, Dani, Sara, Domènec,Plàcid, Xavi i Eli.

Divendres comencem per un sector amb vies tan guapes com assequibles, una cosa difícil de trobar a Catalunya. Anem al sector Alex i fem totes les vies del sector: By night (5c+, en Sergi Albert li dona un 6a), Grosse et Caille ( 5b), No problem (5b+), Désir de Velours (5a), Alex (4c+), en Metal i l'Ali fan: Aladin(4c), Jasmine (4c+). Per acabar anem al sector del costat i fem Boroboro (6b+).

Com cada dia acabem menjant a les taules que hi ha al costat del riu, i aquesta vegada amb el Buba fent psicobloc.

Dissabte tornem a llevar-nos amb molt de sol, decidim canviar de sector aquest cop anem a la Crève la Dalle, a 10 segons del cotxe. Escalfem amb Fortitude (5c): passos tècnics i Crève la Dalle (6a): molt complert.

Ja escalfats provem Réveil Matin (6b): Molt bona via de 30m, i KNTZ (6b): via més de bloc però també força bona. L'iris (6a), L'Ange Bafoué (5c) i acabem amb Quand les fusils se taisent .. (6c): un pas de bloc dur a l'inici.

Ens recuperem al Bar de Correns (bieres i panaches) on ens reben com els espagnols, cantant l'himne del Barça, ...

Diumenge últim dia d'escalada, costa una mica movilitzar-nos però per fi anem a la vora de la gran pared. Una mica d'estres per tanta gent a peu de via però aviat ocupem el sector Eole, Le Colibri i Nuage.

Escalfem amb Les Plantes qui savent (5c): Una mica pulit al inici, Intentem fer T'as pas cent balles (6a) però al final hem de fer La santé par les plantes (6b+) perquè ens ocupen la via.

Fem una de les vies estrella de Chateauvert Le Colibri (5b+) de 42 m. que no es pot marxar sense haver-la fet.

I per acabar amb les nostres forçes fem Cabriole (6b) que impresiona com un 7a, desplom i molt de canto.

Per despedir-nos de la semana santa volem fer el sopar de comiat. Busquem un restaurant local però sembla que els Francesos viuen massa bé, els trobem tots tancats i hem d'acabar en un xinès-vietnamita ...

Com no tot es escalar, hi havia algú que encara tenia forçes per encadenar !!!!

Setmana Santa II

2007-04-11T20:07:00.000+02:00

Dimarts 3 d'abril anem cap a les Dentelles de Montmirail a l'escola Chaine du Clapis, una escola amb unes parets espectaculars que combina sectors de placa amb sectors estil Ceüse.

Aquí estem dos dies, el primer dia el temps ens va deixar fer forces vies. Són les següents:

-Vil le coyote (6a), Bouge de là (6b), Le pire ami du loup (6b), Tonton tictac (7a): via molt guapa de 35 m però amb un pas de bloc a l'inici, Hassan vaut le coup (6a), A moured marchi (6b).

El segon dia ens vam despertar amb molt vent i fred i cap allà a les 2 ens va ploure, així que vam fer el que vam poder: - La berlue (v),Blocus (6a) 32m, Mad max (6a+) 32m, Dernier tango au clapis (6c) 30m

Dijous 5 d'abril anem cap una escola amb molta història, Buoux, ja hi havíem estat i la recordàvem molt dura, no ens vam equivocar. Per això vam deixar les plaques inhumanes de forats de fa dos anys, per anar als sectors de canto. Aquestes 4 vies ens van deixar rebentats!!!

-Samba (6c+), La fakir (6a+) de fisura interminable, Encore et toujours (6b+), La flèche (6c)

Després d'aquests dies de tranquilitat ens anem cap el càmping de Chateauvert (Correns) per preparar la rebuda a la penya Buba!!!

Setmana Santa I

2007-04-11T18:42:00.000+02:00

Com veiem que no fa bon temps enlloc, mantenim els plans inicial i la Eli i el Xavi marxem cap al Sud de França a explorar el terreny i les escoles.

Divendres 30 acabem de treballar i marxem cap a França, primera visita a Venasque (a la vora
de Carpentras, Avinyó), ens la van recomanar i ens van dir que hi havia el nom i el grau a peu de via.

Dissabte 31 (Venasque) trobem les parets a la dreta de la carretera D247 cap a Le Baucet.

Veiem gent escalar i trobem un sector a peu de carretera. Ens diuen que hi ha un rally i que tenim de temps fins a la 13,30h per marxar o ens haurem de quedar fins a les 19h. Mirem el sector i veiem que hi ha els noms a peu de via però no el grau, com tampoc fa gaire bon dia decidim buscar altres sectors.

Tornem cap al poble i veiem mes gent a un altre sector i està fora de la carretera del rally.

Aquest sector però sembla força dur, parlem amb els escaladors locals i un d'ells ens acompanya a uns altres sectors i ens recomana diverses vies. Veig que té una de les guies Jingo/Wobbly i ens diu que es pot comprar al Decathlon del centre comercial abans d'arribar a Avinyó.

Fem les vies següents: Ca tourne bien (V), Le pere Noel ... (6b): 6c- a la guia i Formatge au desert (6b).

Comprem la guia (Avignon Soleil) i com no fa gaire bon dia ,diumenge, decidim visitar "Saint Léger" de Mont Ventoux, escola de moda dels frikis, s'assembla a Rodellar però sense gairebé aproximació i amb els sectors un al costat de l'altre.

Acabem a Buis-les-Baronnies, aprofitem per fer dos vies al sector Ubrieux: Post natal (6b) i L'enfance de l'art (6b) vies de placa.

Dilluns anem al sector Baume Rosse, on trobem vies de diversos graus i varietat de tipus d'escalada (plaques, desploms, ..)

Coin Coin (6a): 35m. recomanable, La Bavette Spatiale(6a): 30m, Coulieur d'Embruns (6b), Pleine Lune (6a), Le Dièdre (4+): Error a la guia "6a", Qualif a la place .. (6b), Les Mille-et-unes Buis (6a): via dura, Rigni Rignette ... (6c)

Margalef 2º dia

2007-03-25T19:26:00.000+02:00

Diumenge vam anar cap als sectors de l'ermita de Sant Salvador, concretament al bloc del Pork. Aquest és un sector curiós, ja que com el seu nom indica, és un bloc enorme on a totes les seves cares trobem vies, des de 4+ fins a 7b+.
Ens vam separar en dos grups:
Els "novatillos" i algú que encara viu del cuento, ens vam quedar a les vies fàcils.
- Wesdel 4+
- Via del pollo 5
- Via del pollito 5
- Mis primeros pasitos 4+
Aquestes vies són ideals per agafar la confiança necessària per fer de primers: ben equipades, bones preses de mans i de peus i no gaire verticals.

La resta del grup van fer vies una mica més emocionants en les altres cares del bloc:

- 5+: via bona, per disfrutar; sense cap pas complicat.

- Tot és igual 6a+: via molt guapa, de l'estil de l'anterior, és deixa fer molt bé.

- Six veu ques fàcil 6b: via de continuitat amb un pas fi cap al mig de la via.

- 6a+: via força dura

- Cube 6c: via molt fina amb passos amb presa petita

- Un paso de M 7a: via amb pasos de bloc

- 7b+

En resum, va ser un cap de setmana de bones escalades, bon temps i bon ambient en una de les millors zones que tenim, Margalef. Llàstima que algú s'ho perdés per anar a les falles!!!

Margalef

2007-03-25T18:36:00.000+02:00

La setmana pasada no vam poder actualitzar el blog ja que no teniem fotografies o sigui que ho actualitzem aquesta setmana.

Cap de setmana a Margalef, una de les primeres escoles a les que vam estar i que hem vist crèixer molt (actualment esta molt de moda).

Aquesta vegada som (Manel, Dani, Carles, Metal, Miki, Laura, Abel, Marta, Eli i Xavi)

Per començar anem a un sector amb vies fàcils (V-6a), un dels primers sectors de camí al pantà, els Cingles del Molí.

Fem les 6 vies de l'esquerra:

Doctor loco (6a+): Bona via no massa dura

Puma (V), Del Aguila (V), Verda (V) i Groga (V): Molt semblants ben equipades i força bones.

Son rotllo (6a): Un pas finet, però ben equipada.

Després d'escalfar anem al sector de moda, al Racó de les espadelles on s'estan obrint moltes vies. Només arribar ja trobem força cotxes.

Començem per les poques vies assequibles:

1 (6a+): Molt bona via de continuitat

Perepunyetes (6b): Pas molt fi abans de la reunió

4 (6b+): Pas final semblant, dura.

Altres vies més serioses:

Overbooking (6c): Passos dificils i estranys

Reventuning (7a)

6 (6c+)

El Carles va provar la 13 (7b+) curta de bloc.

Can Jorba (2)

2007-03-12T20:36:00.000+01:00

Aquesta vegada anem a fer tapia .. Som en Miki, Laura, Metal, Ali, Eli i Xavi o sigui que farem dos cordades de tres.

Es la primera via llarga de la Laura, i com fa temps que no en fem anem a una via asequible. Tornem a Can Jorba (Miranda) esperant no trobar masses cordades.

La idea inicial era fer la Sol Solet i la Bego-Kush, però al arribar ens trobem que la Sol Solet està a tope i decidim fer la Escabroni Escapullini i la Bego-Kush.

Ens dividim de la següent manera:

Xavi, Eli i Ali anem a la Bego-Kush i en Miki, Laura i Metal fan la Escabroni.

La Bego-Kush està equipada en parabolts, la primera reunió en comptes de com posa al llibre està a la dreta de la Escabroni. Els dos primers llargs estan equipats (alejes) però amb força canto i bones reunions.

La R del tercer llarg s'ha de fer en un arbre per la dreta del sostre (enllaçant amb el gran diedre sud). Seguint força a la dreta hi ha un parabolt, i seguint per la dreta del diedre, en mig de la placa, vas trobant algúna altre xapa (costa una mica de seguir la via ja que flanqueja cap a la dreta).

A la R4 hi posa el nom, seguim recta fins la R5 i per arribar a dalt de l'agulla s'ha d'anar cap a la dreta (2 parabolts) i fer la ultima R a una sabina.

Acabem de pujar caminant fins a la agulla de can jorba i desde aqui baixem una mica i agafem un cami molt evident fins a la agulla que es veu al fons.

Desde aquesta agulla trobem un arbre amb cordinos on fem un petit rapel i agafant un altre caminet baixem cap a la dreta fins arribar a la canal de l'oca. Després d'uns quants rapels que es fan interminables arribem al peu de via.

Can Jorba

2007-03-12T20:08:00.000+01:00

Cap de setmana de partit (Barça-Madrid) o sigui que ens quedem per aquí, i quin millor lloc que Montserrat.

Després d'esmorzar decidim anar a Can Jorba, som el Dani, Miki, Laura, Nino, Marta, Sara, Metal, Eli i Xavi.

Fa molt de vent i quan arribem al sector del columpio ens diuen que cauen pedres continuament a on estan les primeres vies o sigui que ens quedem una mica més apartats.

Fem les vies següents:

Poma (6a): Via de placa força bona, amb una sortida sense peus.

High penny (V+, 6a+): Via de fisura amb pasos curiosos i una sortida de sostre amb molt bona presa.

Zoe (6c, 6a+ A0): Sortida molt dura, fem el pas amb A0 i es una via molt llarga i per disfrutar.

A la dreta de la Zoe (6a+/6b ??): Sortida amb roca una mica descomposta però molt bona via i igual de llarga (30 m.).

A la esquerra de la poma (7a+/7b): Hi ha una nova via a la esquerra de la poma que te una sortida de bloc, pel que diuen al foro de la feec pot ser 7a+.

Paco moscas (6c): Una via curta però amb pasos força bons, val la pena però és dura ...

L'Hora violeta (V+).

Santa Ana

2007-03-06T19:57:00.000+01:00

Després d'un dissabte on hem escalat molt, després de dormir a Balaguer (camping, hotel i furgo) anem al panta de Santa Ana, som els mateixos menys els amics del Miki.

Es una escola amb molts sectors però encara no em trobat un sector que ens acabi de convencer.

Les vies són llargues però tenen un caràcter alpí, i els peus de via son força herbosos.

Aquesta vegada anem al sector Agulles cara sur, provem les vies següents:

Via d'accés (V+): Via alpina, amb flanquejos.

Buscant l'Atlàntida (6a+): Passos fins.

Juego sucio (6b): Bona via.

Els asmats (6a+) + Dones per terra (6a+): Via super llarga, sortida del segon llarg una mica trencada i un pas dificil a vista.

Com fa massa sol anem al sector escaleras al cielo (on toca l'ombra).

El Miki i el Carles intenten encadenar:

Xito-xito (7b):

Aquesta vegada no hi ha sort ...

Os de Balaguer

2007-03-05T18:27:00.000+01:00

Primera sortida després de crear el blog. Anem a Os de Balaguer i som 13 .. (deu n'hi do ...)

Manel, Dani, Carles, Nino, Xavi, Eli, Sara, Miki, Laura, Metal, Ali i dos amics d'en Miki (Abel i Juanfran).

Primera sortida de l'any a Os de Balaguer, és una escola a la vora de Balaguer (Lleida) que mai ens decepciona.

Les vies són altes i la majoria són força bones, l'unic dolent es que no hi ha gaires vies i que algunes sortides tenen roca trencada.

Ens dividim ja que som molta gent, els frikis es queden a les primeres vies (sectors Ryobi i L'Heretge) i els altres anem a les vies més asequibles (sector tot un plaer).

En el sector tot un plaer fem les vies següents :

L'esperó de ponent (V)

Els primers passos (V+): Un pas finet, i disfrutona

Tot un plaer (6a+): Molt ben asegurat i asequible.

L'atac de la merla africana (6b+): Atletica, desplomada.

Mentrestant els frikis escalfen amb les vies següents:

30 (6a+)

31 (6b+)

El rabo de Rocco (6b): Curta i pas de bloc

Self control (6b): Es una de les millors vies.

Amb el cul apret (6c)

Eli a Self control

Per acabar ens trobem al sector Aida on en Carles i el Miki encadenen al segon intent la via:

Masala (7b):

En canvi el Nino i en Xavi intenten la via:

Spit machine (6c): Un pas estrany a la sortida del desplom.

Nino a Spit Machine

Veient que no surt el 6c ens anem a fer Self control i:

Fisuterapia (6b+): Continuitat amb un pas final fi.

Xavi a Fisuterapia

La setmana que ve comencem

2007-02-25T21:14:00.000+01:00

Hola, som un grup d'amics que sortim a escalar els caps de setmana.

Segons el cap de setmana podem ser de dos fins a 15 persones, aquesta setmana farem una presentació dels diferents components del grup.

Manel (Mazas) -- Lider

Sarai (Futbolista) -- La setmana que ve vinc a escalar

Dani (Cherokee) -- Lider a la ombra

Carles (Blind) -- Friky

Eli (Puñales) -- La lider de les noies

Xavi (Piececitos) -- Guia

Micky (Suko) -- Peligro

Laura (Heidy) -- Que fuerte me parece....

Nino (Teleñec) -- Histories frikis

Albert (Metal) -- Fumasooo ..

Ali (Barbi desmaitos) -- Fumasaaa ...

Marta (Don pimpom) -- La meteo

Sara (Teniente oneal) -- La jefa

Jordi (Xandri) -- Esta com una cabra

Marta -- No se si esta pitjor ..

Racó de misa (Montsant)