diumenge, 13 de setembre de 2009

La fragel a l'aeri, superant les pors


Arriba el pont de la diada, i com tantes coses, els ponts també han canviat desde que ha nascut l'Aina, així que com tenim compromís familiar el divendres i no està gaire clar el temps renunciem a anar al pedra "quina enveja" i ens quedem per casa.

Quina sort tenim que a l' estar més per casa podem fer escapades i conèixer més a fons Montserrat, després del cavall bernat, sant benet, agulles, i el camping aquesta vegada toca l'aeri !!! Ens encanta Montserrat !!!



Teniem pendent de fa temps la "fragel rock" a la paret de l'aeri però després de l'accident de la Cristina era una paret que li teniem molt de respecte per no dir "por" i sobretot la Eli, però com sempre l' acabo convençent (enganyant una mica) dissabte ens anem a fer-la.







Arribem amb el temps no gaire clar, ens trobem uns que acaben de llençar-se amb salt base desde l'aeri i amb la Eli poc convençuda ens anem a peu de paret a veure si la podem fer o no.
Començant la canal veiem la foto i les flors per la Cristina i que diguem no ens ajuden gaire a donar-nos ànims per fer la via.

Al arribar trobem una cordada a la via Cristina en Gerard i en Xevi (de centelles i manlleu) que ens faran companyia en unes quantes reunions (una mica ocupes...) i ens faran passar una bona estona.




El primer llarg diuen que es el més dur i obligat, jo l'he trobat força ben xapat i encara que és fi potser no li donaria 6b obligat. El principal problema igual que la major part dels llargs és que al ser força llargs i fer ziga-zages s'ha d'anar alternant el xapatge per no patir com vaig fer jo al primer llarg.



Vam trobar molt bonics tots els llargs de la via i un esperons amb una timba espectacular, podeu trobar explicada la via a diversos blogs com el de la Lai i l'Atori.

Ens queden els tres últims llargs i després de sentir trons durant una bona estona, se sent un tró molt a la vora el que fa que per la Eli la via deixi de ser important i es centri en com poder arribar lo abans possible a baix.

Aquests moments són força durs, i ha de superar-se una vegada rera l'altre amb tot el cansanci acumulat i els llargs que ens falten no són precisament fàcils.

En el penúltim llarg la sortida de bloc fa que patint pel flanqueig hagi de deixar una cinta a la sortida "ja ho sabeu premi per el primer que passi" després de veure que no pot arribar amb el conseqüent estat de nervis i cansament.

Al final acabem la via i sense mullar-nos (ens espera un petit ruixat mentre baixem la canal) però sobretot un dia més la Eli ha pogut superar la seva por i hem crescut més com a escaladors i parella. A vegades penso que jo no podria patir tant i per això li haig d'agraïr el gran esforç que fa al tenir que superar aquests moments durs, que fa que encara gaudim més d'aquest esport, afició, repte, manera de viure que a hores d'ara és una part molt important de la nostre vida i ens uneix al poder compartir aquests petits moments durs com tots els altres agradables.

Espero poder seguir compartint aquests moments i que algún dia l'Aina ens hi acompanyi... i encara que patim poder seguir superant les pors junts.


7 comentaris:

मोन्त्से ha dit...

ei parella! d'això es tracta, oi? de lluitar contra els fantasmes... diuen que no és valent qui no té por, si no el que és capaç de vèncer-la... Recordo també la Easy Rider amb temors i és que aquesta paret és molt impressionant :)
un petonet per l'Aina, l'enhorabona pels dos i ànims, amunt!!

GEAMM ha dit...

Moltes Felicitats!
Sobretot a l'Eli.... ets una campiona!
Petonets.

PERE

Mingo ha dit...

Felicitats per la via, no és de les fàcils.
Ara que baixar per la canal si plou molt, quina por.
Salut parella

manel ha dit...

si que han canviat coses desde el naixement de la nena si.... sobre tot tu Xavi

Carla ha dit...

M'heu fet emocionar parella!.

Enhorabona als dos per la via, la superació diària, per c com sou....

Petonets als 3! :-)

JAUME ORS ha dit...

... ei cada vegada us supereu a tots nivells !!! Petonets.

romanya vizesi ha dit...

thanks for sharing