diumenge, 13 de setembre de 2009

La fragel a l'aeri, superant les pors


Arriba el pont de la diada, i com tantes coses, els ponts també han canviat desde que ha nascut l'Aina, així que com tenim compromís familiar el divendres i no està gaire clar el temps renunciem a anar al pedra "quina enveja" i ens quedem per casa.

Quina sort tenim que a l' estar més per casa podem fer escapades i conèixer més a fons Montserrat, després del cavall bernat, sant benet, agulles, i el camping aquesta vegada toca l'aeri !!! Ens encanta Montserrat !!!



Teniem pendent de fa temps la "fragel rock" a la paret de l'aeri però després de l'accident de la Cristina era una paret que li teniem molt de respecte per no dir "por" i sobretot la Eli, però com sempre l' acabo convençent (enganyant una mica) dissabte ens anem a fer-la.







Arribem amb el temps no gaire clar, ens trobem uns que acaben de llençar-se amb salt base desde l'aeri i amb la Eli poc convençuda ens anem a peu de paret a veure si la podem fer o no.
Començant la canal veiem la foto i les flors per la Cristina i que diguem no ens ajuden gaire a donar-nos ànims per fer la via.

Al arribar trobem una cordada a la via Cristina en Gerard i en Xevi (de centelles i manlleu) que ens faran companyia en unes quantes reunions (una mica ocupes...) i ens faran passar una bona estona.




El primer llarg diuen que es el més dur i obligat, jo l'he trobat força ben xapat i encara que és fi potser no li donaria 6b obligat. El principal problema igual que la major part dels llargs és que al ser força llargs i fer ziga-zages s'ha d'anar alternant el xapatge per no patir com vaig fer jo al primer llarg.



Vam trobar molt bonics tots els llargs de la via i un esperons amb una timba espectacular, podeu trobar explicada la via a diversos blogs com el de la Lai i l'Atori.

Ens queden els tres últims llargs i després de sentir trons durant una bona estona, se sent un tró molt a la vora el que fa que per la Eli la via deixi de ser important i es centri en com poder arribar lo abans possible a baix.

Aquests moments són força durs, i ha de superar-se una vegada rera l'altre amb tot el cansanci acumulat i els llargs que ens falten no són precisament fàcils.

En el penúltim llarg la sortida de bloc fa que patint pel flanqueig hagi de deixar una cinta a la sortida "ja ho sabeu premi per el primer que passi" després de veure que no pot arribar amb el conseqüent estat de nervis i cansament.

Al final acabem la via i sense mullar-nos (ens espera un petit ruixat mentre baixem la canal) però sobretot un dia més la Eli ha pogut superar la seva por i hem crescut més com a escaladors i parella. A vegades penso que jo no podria patir tant i per això li haig d'agraïr el gran esforç que fa al tenir que superar aquests moments durs, que fa que encara gaudim més d'aquest esport, afició, repte, manera de viure que a hores d'ara és una part molt important de la nostre vida i ens uneix al poder compartir aquests petits moments durs com tots els altres agradables.

Espero poder seguir compartint aquests moments i que algún dia l'Aina ens hi acompanyi... i encara que patim poder seguir superant les pors junts.


dimecres, 2 de setembre de 2009

Vacances 2009 - Buscant el psicobloc a Mallorca

Amb una mica de retard farem les entrades de vacances, comencem amb les dues setmanes i mitja que vam estar a Mallorca i concretament la "busqueda del psicobloc".

Haviem preguntat a un parell d'amics que van estar l'any passat i les instruccions eren comprar la guia i anar a cala varques.

Nosaltres obedientment ens comprem la guia que ens havien dit que estava força bé, i primera decepció quan veiem que només la meitat es de psicobloc !! i que les ressenyes d'esportiva ja les teniem a la guia de Mallorca.

Ens estudiem la guia, i anem a un dels sectors recomanats per començar "Cala Ferrera".
Ens trobem amb un acantilat impresionant amb un parell de pescadors i unes onades de por, busquem els suposats destrepes i desistim rapidament.


Així que ens anem a cala Varques, on deien que hi havia el camp-4 i ens esperavem trobar a rebosar de frikis ....

Ens prenem aquest primer dia com a presa de contacte així que després d'estar unes quantes hores mirant els pocs que escalen (a la primera cova), m'expliquen uns italians com fer el destrepe "que impresiona molt" i cansat de flanquejar per arribar al 6b amb les preses mullades decideixo començar a pujar per on no era la via, per tant quan només havia pujat un parell de metres com a molt s'hem trenca un canto i cap a l'aigua.





Torno a pujar però amb les mans mullades és imposible així que abandonem donant per bó com a presa de contacte i amb ganes de tornar esperant trobar més gent.

No podem tornar a probar-ho aviat ja que tant esperar a veure algú escalar ens vam cremar la esquena que ni els guiris !!!!





Tornem a cala varques esperant trobar més gent que el primer dia i quina es la nostre sorpresa quan aquesta vegada no hi ha ningú escalant !! Així que ens anem a la segona cova i després de fer una travesia per escalfar probo el primer intent al 6b que creua la cova.

Aquest primer intent acaba intentant agafar el forat gran amb una caiguda "poc ortodoxa" ...


Recuperat de la caiguda torno a probar caient al mateix pas, potser pensant més en caure bé que en escalar.




Després de visitar la majoria de sectors sense trobar mai a ningú, tornem a cala varques on els pocs que trobem van més perduts que nosaltres així que intento de nou la mateixa via aquesta vegada no vaig al forat gran "no sé exactament perquè" sinó que agafo un forat petit però molt millor així que acabo arribant a dalt de tot però sense veure el pas final així que cap a l'aigua un altre cop.




Veient que no hi ha gaire gent escalant, com a mínim quan anem nosaltres "matins" ja que és quan podem deixar a l'Aina, decidim abandonar.

Com a conclusions finals:
  • El psicobloc és força dur.

  • S'hauria d'explicar millor els accesos, vies fàcils, etc .. per facilitar una mica la pràctica.

  • Com el bloc quan més gent i ambient millor.

  • Els matins de finals de Juliol no deu ser la millor època.

  • Tornarem a veure si tenim més sort.

  • S'ha de vigilar amb el sol per no cremar-te i si et cremes escalar amb samarreta de surfer tampoc és bona solució (impresionant la al·lergia que vaig agafar).
Pròxima entrada escalada a Mallorca.