dilluns, 13 de juliol de 2009

Descubrint escoles per nens al Ripollés

Després d'uns caps de setmana gaudint de cangurs per poder fer via llarga i abans de fer les maletes i marxar cap a Mallorca, decidim que és el moment de tornar a escalar els 3 junts. Així que el cap de setmana passat enfilem cap al Ripollés amb ganes de saber com aniria.
El dissabte anem a Vilamanya, a la guia diu que és un sector per anar amb nens i anem a comprovar-ho. L'escola es troba entre Ribes i Queralbs, amb 5 minuts d'aproximació i bon peu de via per plantar la tenda a l'Aina, així que ja tenim un altre lloc a la llista!

Anem al sector Slap, ja que té un peu de via més ample (com canvíen els criteris per escollir escoles,sectors,vies...).

Comencem amb un 6a molt assequible, Com un susurro, aquí les vies no són gaire llargues (15-18m), però ja ens va bé per si la peke protesta.

Després fem el 6c+ del costat L'home és la mesura de totes les vies, aquí ja es comencen a posar les coses a lloc i ens donem compte que portem masses caps de setmana fent plaquilles, no ens enrecordàvem de les vies curtes i intenses, com patirem a Mallorca!!!

Aprofitem que la nena fa la migdiada i anem més enllà a fer dues vies més: 5cms.de pèl al pit (6a+) i Picsi (6b+), vies que segueixen la tònica de l'escola i que fan que desitgem que l'Aina es desperti, per descansar els braços. En definitiva, un bon sector per escalar amb nens, amb vies curtetes però guapes.

El diumenge, després de que el dissabte ens plogués i pedregués, vam anar a un lloc que molta gent ens havia recomanat, Castell de les Dames a Gombrén. Concretament al sector de Baix.

Un cop muntat el tinglado i l'Aina jugant a la tenda, comencem a escalar. De seguida veiem que ens tocarà patir, el sector és molt guapo i les vies semblen molt guapes, però has d'anar fort i no era el nostre cas. Així que, fem l' Esquellot (6b), via sense nom (6a+), Ganàpia (6c+) i el Tripartit (6c+).


Comença a ploure, recollim i marxem amb molt bones sensacions però amb molts deures també. A veure com va per Ses Illes...

diumenge, 5 de juliol de 2009

Vall de Boí

Això dels cangurs funciona, aquesta vegada no només venen els avis sinó que també s'apunten els tiets .. això és un luxe !! I es que amb aquesta nena que es porta tant bé és facil trobar voluntaris !!


El plan es anar a la vall de boí , un d'aquests llocs que ens permeten escapar de la calor i disfrutar del granit, que ens encanta. Com sempre no podem fer gaires plans però tenim dues posibilitats o fer tàpia amb el GEAMM o fer esportiva amb en Miki, Laura, Dani i Sara. El divendres sopant a Erill la vall, veiem que els cangurs tenen plans per tot el dia, així que decidim anar a dormir a la presa i mirar quina tàpia fer i deixem l'esportiva per diumenge.


Ens llevem força d'hora i pujem al primer parking on ens trobem amb el Ferran, la Carla, la Laura, el Carles, la Núria i el "Ciscu". Ens diuen que van a l'agulla de comalestorres a fer la pistacho i la blues així que després de parlar-ho una mica carreguem el material i anem amb ells.
Al final ens decidim per la pistacho i fem tres cordades mentre la Laura i el Carles van a la primera agulla. Mentre ens preparem a peu de via veiem com apareix el Luichy, s'ha de reconeixer la gran feina que ha fet per equipar totes aquestes vies i la multitud de ressenyes i llibres que ha publicat, fa gràcia que ens demani el seu llibre per mirar la longitud dels primers llargs de la blues.
La via comença amb un pas molt fi que no saps com agafar-lo, però una vegada t'acostumes la via és molt bona com a mínim els llargs que vam fer.

Vam arribar al terçer llarg i ens vam baixar !! és curiòs però comença a ser costum això de baixar-se de les vies, a veure si serà un efecte d'anar amb el GEAMM ?? O potser això de ser pares que ens ha fet més prudents ??
Vam baixar-nos pel fred i perquè el temps semblava que empitjorava, vas a cavallers per escapar de la calor i et baixes pel fred, i lo pitjor es que arribes a baix i fa un sol meravellòs.
No podem contactar amb els que estaven fent esportiva així que dinem i ens anem a Boí amb moltes ganes de veure l'Aina.
El diumenge tothom anava a fer esportiva i ningú sabia a on, així que anem a African Wall fem tres vies i ja s'ens fa la hora de marxar.
En resum un gran lloc, poca escalada i molta gent coneguda que fa que no tinguem temps per estar amb tots. Tornarem !!