dimecres, 24 de juny de 2009

L'Ordenació al Elefant per Sant Joan

Ja fa temps que no soc gaire de festes ni sopars, però ahir era una mica estrany tothom de sopars i amb els petards i nosaltres veient house i mirant ressenyes de via llarga.

Com aquesta vegada canviavem de cangurs no voliem arribar gaire tard així que hem deixat pendents la fragel a l'aeri i la GAM al bisbe. Després de desestimar anar al pic del martell veiem la piada de la Lai i l'Atori L'Ordenació, L'elefant i ens decidim anar a provar-la.

La via està molt ben explicada a la piada, el primer llarg molt fi amb un pas dur (nosaltres si que vam veure el mono-dit) però tot i així un pas molt dur i obligat.

La via ens ha agradat molt, i sobretot les grans vistes (gorros, prenyada, momia, etc ..). Ens tobem amb dues cordades més adalt de l'elefant i comentant les vies que havien fet (anglada-guillamon i la hispano-suissa) aquestes vies si que tenen compromís, pocs seguros, burils, filferros a les reunions, etc ...


Baixem fent una volta per el cavall bernat, és el que té inventar-se la baixada ... I baixant les escales corrents com de costum adelentem un grup d'estrangers i la Eli em comenta "No era l'Anglada !!", em sembla que si .. així que baixem fins al monestir comentant amb l'Anglada i la seva dona l'escalada del seu temps i com ha canviat.

Podem dir que ha estat un dia rodó !! I aquest finde cap a Boï !! si ens ho diuen fa vuit mesos (aquest cap de setmana fa vuit mesos que va neixer l'Aina) no ens ho creïem ...

dilluns, 1 de juny de 2009

El cavall és blaugrana

27 de maig de 2009, el Barça conquereix Roma i fa història amb un triplet. Aquesta fita s'havia de celebrar anant algun lloc especial, amb història, i quin millor lloc que el Cavall Bernat pujant per una via que la gent del GEAMM ens havien recomanat i que el Xavi ja feia temps que tenia pendent, la polèmica Punsola-Reniu.
A les 8 del matí deixem la nena amb els avis, (mil gràcies) i enfilem cap a Sta Cecília, la primera imatge del Cavall ens impressiona, però ens queda el consol de que no anem a la Paret dels Diables i els seus sostres, aquesta sí que fa respecte!

L'aproximació és d'una horeta, pel camí de l'arrel, que ressegueix les grans parets de la cara nord de Montserrat. Arribem a peu de via, i només ens trobem una cordada que ja estaven a la tercera R, així que podrem fer la via sense aglomeracions, que és el que temíem.

Com de ben segur és la via més comentada de Catalunya, només direm que els llargs abans de l'artificial, no ens van agradar gaire, els vam trobar una mica raros, i que els últims 4 llargs és on està la festa, però com està cosit a parabolts, al Xavi el problema el va tenir en el munt de bloqueigs que havia de fer x xapar i jo com un mico, de cinta a cinta i tiro porque me toca.



En Xavi va encadenar el 6c i quan ja havia fet el pas més xungo del 6c+ , va caure anant cap a la R. S'ho va currar el crack i ademés la samarreta blaugrana li va donar forces.


L'únic problema que vam tenir és que a dalt del cavall, ens va fer un vent impressionant i no ens sentíem ni amb walkies, un cop amb la moreneta no vam poder fer ni la foto de rigor, desenredar les cordes amb un vent que se'ns enportava i ràpidament a fer el ràpel per la normal.




Ja només quedava baixar per la canal del cavall, una d'aquestes canals tan "maques" de Montserrat, cerveseta i anar a retobar-nos amb la peque, que com sempre, es va portar de luxe.