dimarts, 30 d’octubre de 2007

Sorpresa a Mallorca

Aquest cap de setmana, concretament diumenge, feia anys, però no qualsevol edat... feia 30 anys!!! Uf!!!
En principi havia de ser un cap de setmana normal: escalar dissabte i a celebrar-ho després, però a la tarda del divendres em van dir que fés la motxil·la que marxàvem tot el finde a Cogullons ( zona d'escalada de Tarragona amb un entorn inmillorable). Doncs, vale!
Però la sorpresa va venir quan vaig veure que anàvem direcció Barcelona, direcció al port, anàvem... a Mallorca!!! Un cap de setmana tots junts a Mallorca! Vaya regal!

L'escalada va ser una mica anecdòtica, però tot i això vam poder escalar a dues zones molt guapes.


Pel matí i havent dormit al bar del vaixell (imagineu les forces que teníem) vam anar a l'escola Fragels. És una escola on predominen les vies a partir del seté grau amb xorreres i desploms espectaculars. Com a única ressenya portàvem un llibret cutre de desnivel, així que en aquestes condicions vam fer el que vam poder:
- 6a+ de diedre molt tècnic
- 6a amb un passet fi
- 6c+(llibret desnivel) o 7a+ (segons uns guiris que ens vam trobar)
- 7a de desplom (foto)


Per la tarda i després de passar molt de fred a Fragels, vam anar a l'escola d'Alaró.
En aquesta escola vam fer només dues vies de 6a, ja que ens vam trobar una cursa de muntanya, unes cabretes perdudes, ens va costar trobar el sector que volíem,... en definitiva, que molt fanàtics no estàvem.
Després d'un dia molt intens vam anar a sopar a un celler típic mallorquí i a casa la Joana, una amiga del Dani (només del Dani, jeje!) que ens va acollir com si ens conegués de tota la vida, gràcies per tot.
Segur que tornarem!



En resum, va ser un cap de setmana que no oblidaré, vau fer que aquests 30 anys fossin molt més que un aniversari.
Merci: Micki, Laura, Dani, Sara, Let, Sarai, Marta, Metal, Dusmin i Xavi. Gràcies per tot!!!


diumenge, 21 d’octubre de 2007

Ariège

Després de gairebé un mes i mig sense escalar degut a l'incident de les roques del Masmut (vegeu entrada tornem pel centre), vam decidir que aquest pont era el moment per tornar a la via llarga, concretament a la Dent d'Orlu i a la zona d'Ariège. Així que dijous, després de treballar ...furgo i cap allà una mica fanàtics! Al matí de divendres ens vam aixecar amb una mica de boira però, malgrat això, pintava un molt bon dia d'escalada: vies de 300m, paisatge guapíssim de tardor i neu, gens de fred i cel ennuvolat. La via que volíem fer estava a la cara est, estàvem entre la Supersé i la Flor de Rhodo, dues vies molt semblants i assequibles per pillar el rotllo després del susto de Ports de Besseit. Però la nostra sorpresa va ser quan a l'arribar a peu de via ens trobem amb tota la cara est que semblava un mirall, hi havia aigua per tot arreu, impossible escalar aquell matí. Així que després d'una bona estona de pensar alternatives vam decidir pujar a la Dent caminant i anar a comprar resenyes de la Quiè de Sinsat.


Vam dormir en un lloc ideal per furgos (riu, taules, ...) sota les impressionants parets de la Quiè i, a l'endemà, vam fer la via L'Amie serfouette al sector GR4b+.




És una via de grau assequible, 4 llargs en el que cap d'ells passa del 5c, ben equipada i que combina algun tram herbós amb trams molt guapos, com el diedre de l'últim llarg, una passada.


En definitiva, una via per disfrutar i que pot ser una bona introducció a altres vies més llargues de la zona. Nosaltres ja tenim deures per quan estiguem en millor forma!!!



A l'endemà vam decidir fer esportiva a la mateixa Quiè de Sinsat, al sector La Dalle, un sector amb vies de 30 a 35 metres. Vam fer les vies segúents:


- Lichen globe trotter: un 5b força llarg i amb molt de canto. Molt xula.

- Esculape: 6a que comença amb molt canto per mans i peus i acaba amb un seguit de passos finíssims.

- Pas du trou: 6a+ amb una sortida durilla i que finalitza amb el pas de 6a anterior.

- Salut les mickeys: 5c de fisura molt guapo, per disfrutar des del principi fins al final.

En resum, una escola del tot recomenable amb vies per tots els gustos: esportives, llargues desde 50 a 400 m, equipades, desequipades, artifos,...Ademés amb una tranquilitat que sorprèn, dissabte vam escalar sols en TOTA l'escola!!! Un luxe!

dilluns, 15 d’octubre de 2007

El Pilar, Lleida



És una decisió dificil, on anem pel pont? Anem pel recte, lleida! Fijo que Rodellar a reventar, brrr!!! i efectivament a tope!


Tenim la gran sort d´anar a Santa Linya i estar completament sols! La bandera, Pau?



Això sí, quina xafogor!
Però i la satisfacció de poder gaudir del sector per a nosaltres sols?


A tope el futbolín tot i el solano! Això de matinar no és friki.



Això sí, tothom a tibar. Visca el fanatisme... en acció podem veure l´Òscar i l´Astrid... dues formes distintes d´entendre l´escalada, la força del bíceps i la tècnica de peus!



Tot i haver-nos cremat amb tant de sol decidim anar a bruixes, ja que un servidor no hi havia estat mai! Uff... quin sol de justícia! Dues cordades que van marxar de seguida... un altre cop sols al sector, quina pasada! No forcis el colze carlitos... No sé qui m´havia ditr que regalaven el grau... ja em sentirà quan l´arraplegui!!



I sense adonar-nos ja han passat els tres dies... Deu ni do el que ens ofereix Lleida... i encara ens faltava, camarasa, disblia, vilanova, alos de balaguer, tartareu, os de balaguer, algun secretiu... brrr infinitat de possibilitats.. i a més, tenim l´incentiu del menjar... quina cuina que tenen!

dissabte, 6 d’octubre de 2007

Tornem pel Centre

Última entrada de les vacances, veient que les previsions pel Nord no són gaire bones decidim tornar pel Centre d'Espanya.

Primera parada Ávila, anem a la escola de La Albujea on intentem fer la via Maneras de Vivir (6a+,5+.5+,3).

Via de placa, on per començar ja ens costa molt de trobar l'inici de la via i en el pas de sostre hem de tirar de cinta ja que no veiem com fer el pas. Un segon llarg equipat amb assegurances força allunyades i s'acaben els seguros o sigui que rapelem.


Voliem anar a Villarejo, però després de veure les ressenyes al bar del poble preferim deixar-ho per quan dominem més el tema d'equipar.

Per això aprofitem per anar a veure Navalosa, després d'unes voltes per el poble trobem un sector a la part dreta de darrera el poble.

Després de donar un parell de voltes trobem els blocs i aprofitem per enfilar-nos.



Després d'anar a veure el circ de Gredos anem cap a la Pedriza, concretament a les Placas del Halcón i fem la via Pequeño y tumbado Big Wall (5/4+/4/6b+/4).

A part del 6b+ pasos amb canto mínim, els altres llargs són per disfrutar. A l'acabar ens va passar de tot, primer comença a ploure i quan estàvem rapelant ja a la última reunió, se'ns enganxa una de les dues cordes dobles i hem de tornar a pujar i baixar per la canal de la dreta.

Per acabar la zona centre anem al Pico de la miel, on pretenem escalar la via José Andrés (5+,5+,6a,4+), no ens va agradar el lloc ja que està al costat de una carretera principal. Els primers llargs estan molt bruts i el llarg de 6a és dificil de seguir per el gran número de vies que hi ha.




Les vacances s'acaben i de tornada passem per Aragó, una visita a Albarracín (on segur que tornarem!!!) i anem a escalar a les Roques del Masmut, la part aragonesa dels ports de Besseit.

La via escollida és la Tururú (6a+,6b,5+,4+). Ens costa trobar l'inici de la via, i sobretot notem el temps que fa que no fem vies de canto. En el segon llarg hi ha un pas que se'ns atravesa i fem la reunió a la via de l'esquerra. Al tercer llarg, arribant a la reunió, no es veia cap seguro i se'm va trencar un canto gran, cosa que fa que saqui uns bons metres i em doni contra una repisa. Després d'un rescat de película espanyola (bombers, ambulàncies,gent del poble i polícia local a l'estil torrente), radiografies i molta sort em diuen que no m'he trencat res i que tinc prou amb repòs com a recuperació. La veritat és que no ens crèiem la sort que havíem tingut després de la impresionant volada, però això va com va...