dimecres, 5 de setembre de 2007

Astúries i Cantàbria

Fugint de la calor i amb moltes ganes d'escalar als picos d'Europa anem cap a Astúries. Per començar visitem les escoles més famoses (Teverga i Quiròs).
Arribem a Teverga i anem al sector Marabio, el més allunyat de l'escola però el que en teoria és més fresquet, ja que es troba a 1000 metres d'alçada, aprofitem la poca ombra que trobem i fem les següents vies:
-La fea (V+) i Novatos (V+)
-Alimoches (6b) i la variant C (6c)
Voliem fer la via "esperame en el cielo" en el sector peña de sobia però per l'aproximació (1h. 20min.) i després d'intentar-ho tres cops i trobar-nos amb mal temps va fer que al final desistisim.


Quiròs és més aprofitable a l'estiu, ja que a partir del migdia la paret està a l'ombra.
Vam escalar al sector Peña del escalon per familiaritzar-nos amb la roca, on trobem vies de grau assequible de placa als primers llargs i vies dificils de desplom al segons llargs.
Efectos especiales (V+), La Salus (6a) i Placa Torres (6c)
Ja familiaritzats amb la roca, vam fer espolon màgico (V+, 6a, 6b+, 6a, 6b, V+) força dur el llarg de 6b+ (molt fi) i molta timba el 6b de l'esperó. Posava que era rapelable, però les ultimes reunions no eren gaires bones així que, com deien que es podia baixar caminant, vam fer una mica d'aventura buscant el camí de baixada.



Anem cap als Picos on reservem nit al refugi del Naranjo per tal de poder pujar al Picu per la directa de la cara sur. Abans de pujar escalem a Fresnidiello on fem dues vies força diferents.

Separación real (6a+, 6a, V+, 4+, 4+, 4+) Una de les millors vies que hem fet, a destacar un pas del segon llarg que l'anomenen "desplome galactico". La resta de la via és per disfrutar entre "canalizos" i bons cantos. Bastant ben equipada amb parabolts i ponts de roca.
La conjura de los fatos (V, 6a+, 4+, 6a, V) Ens esperàvem una via similar però la gran quantitat de vies que van paral·leles la fan molt dificil de seguir. Entre que anàvem perduts, els pocs seguros i que no sabiem quines eren les nostres reunions va fer que no ens acabés d'agradar.


Després d'un dia de descans, pujem cap al refugi del Naranjo. Arribem al cap de dues hores força cansats per el pes de les motxil·les, però tot i això fem una mica de bloc al peu del Naranjo.
Havíem vist que podria fer mal temps a l'endemà i al no veure la predicció al refugi vam preguntar als guardes, que ens van dir que no sabien res. Tot i així anem a dormir aviat pensant en aixecar-nos d'hora, per tal de no trobar massa gent a la via i evitar el risc de pedres. A l'endemà ens trobem la predicció i quina casualitat, no era gens bona (dos o tres dies de mal temps), aquest refugi sembla per turistes no té res a veure amb els altres refugis on hem estat.
Així que renunciem i fem la baixada amb boira, plovent i amb "Xancles" !!! això no es serio.