dilluns, 17 de setembre de 2007

Galícia

Seguim amb les vacances...
Veient que el temps no millora a Astúries anem cap a Galícia a veure si tenim més sort.

Després de fer una mica de turistes anem cap a les zones a la vora de Vigo, no tenim ressenyes de Galícia i, només amb el desnivel especial escuelas, ens perdem a l'intentar anar al Monte Galiñeiro, així que decidim anar a l'escola reina de Galícia directament, la zona de via llarga i esportiva del Faro Budiño.


Per fi arribem al parking (amb taules, font, ...), a primer cop d'ull ens sembla que estem a la pedriza. Ens trobem uns escaladors locals que ens expliquen els sectors, les vies i la història de la escola. Escalem amb ells per la tarda i ens sorprenen quan parlen de "pitons" que són els bonys de feldespat que és forma en aquestes impresionants plaques de granit.


Escalfem en dos V/V+ fins, després fem crucigrama, una fisura perfecta de 6a+. Ja escalfats en aquesta escalada tan especial i diferent a la que estem acostumats, provem el primer llarg de spider 6b+, amb uns passos molt fins.
Per acabar en Damian, un dels escaladors locals s'anima i monta la via de l'esquerra, un 6c+ segons la guia que ens diuen que pot ser 7a de 45 metres inacabables de placa.





A l'endemà fem la via spider (6b+/6b/6a+) costa fer el primer llarg sense escalfar i ens trobem amb força vent i fred però disfrutem molt de la via.

Encara que ens ha agradat molt la escola, marxem a veure una zona que ens recomanen de Portugal "La peneda", on diuen que les vies són molt exposades.

Després de visitar la costa do morte i un parell de dies de mal temps, anem a la segona zona de via llarga, aquesta situada al nord de Galicia a la vora de la Coruña.

La escola és diu presa do eume, anem a veure la zona d'esportiva que està situada en un lloc perfecte per acampar amb tendes, i a l'endemà anem a buscar la via Cupido.

Després d'una bona aproximació per un camí una mica dificil de seguir, arribem al punt final on hem de fer una grimpada entre canals i plaques on fins i tot ens trobem una serp !!! Al tornar ens trobem a uns escaladors que ens indiquen una via força fàcil i amb una aproximació més assequible. Així que al tornar comencem aquesta via pensant en fer els primers llargs i baixar. El primer llarg està força ben equipat però al segon ens trobem amb alguns seguros força precaris, entre això, que cau alguna gota i que la via és una mica herbosa decidim marxar i seguir visitant Galícia.

divendres, 14 de setembre de 2007

11 Setembre, Lleida

Aquest pont em decidit quedar-nos aprop de casa, i quin lloc millor on anar que la magnifica escola de lleida. On podem trobar tot tipus d´escalada, regletes, romos, bidits, pinces... vies explosives de bloc, vies desplomades, tumbades...



Lleida ens ofereix dies magnífics d´escalada, segur que trobaràs l´escola adient ... com tartareu, os de balaguer, st. linya, camarasa... parlant d´esportiva, però també podem fer tapia com per exemple a st. llorenç de montgai, vilanova de meià...
vinga carles... tant apretar per després caure a dalt... un altre dia segur que l´encadenes, ànims!



Una de les altres coses que te lleida, és que segur que podem trobar un sector on poguem disfrutar de la tranquilitat! hi ha vies per tots els nivells, desde iniciats fins els que volen suar tinta... i és per això que en alguns sectorillos podem trobar-nos sols i gaudir de la tranquilitat de la muntanya! Podem veure en Pau disfrutar en un magnífic 6b.



Ara és el torn d´en carlitos de posar-se a prova en un exigent bloc. Qui serà el primer en encadenar aquest projecte?



Desde aquí m´agradaria donar el meu suport a tots els equipadors , ja que cada cap de setmana sortim a tibar i mai ens preguntem qui equipa les vies! I sempre són equipades pels mateixos, per gent desinteresada posant diners de la seva butxaca i sense rebre mai una felicitació per la feina que estan desenvolupant! que si la xapa allunya, que si el grau que té no és l´adequat... uff, ja tenen prou feina en natejar la línea, equipar-la, intentar graduar-la... l´important és disfrutar de la via, no encadenar un número que si és més alt millor! ànims nois!



L´Alberto al final es farà un especialista en placa semidesplomada! Aquí el podem veure encadenant un 6c+ sense nom



I que podem dir de st. linya... tens pila? molta pila? doncs segur que aquesta és la teva escola! però atenció... no tot és canto! podem trobar alguna via de placa que no vegis com apreta! Això sí, has d´anar com a mínim amb 7b, sino com jo, tot el dia fent fotos! Ànims carlitos, el proper dia l´encadenes fijo!

dimecres, 5 de setembre de 2007

Astúries i Cantàbria

Fugint de la calor i amb moltes ganes d'escalar als picos d'Europa anem cap a Astúries. Per començar visitem les escoles més famoses (Teverga i Quiròs).
Arribem a Teverga i anem al sector Marabio, el més allunyat de l'escola però el que en teoria és més fresquet, ja que es troba a 1000 metres d'alçada, aprofitem la poca ombra que trobem i fem les següents vies:
-La fea (V+) i Novatos (V+)
-Alimoches (6b) i la variant C (6c)
Voliem fer la via "esperame en el cielo" en el sector peña de sobia però per l'aproximació (1h. 20min.) i després d'intentar-ho tres cops i trobar-nos amb mal temps va fer que al final desistisim.


Quiròs és més aprofitable a l'estiu, ja que a partir del migdia la paret està a l'ombra.
Vam escalar al sector Peña del escalon per familiaritzar-nos amb la roca, on trobem vies de grau assequible de placa als primers llargs i vies dificils de desplom al segons llargs.
Efectos especiales (V+), La Salus (6a) i Placa Torres (6c)
Ja familiaritzats amb la roca, vam fer espolon màgico (V+, 6a, 6b+, 6a, 6b, V+) força dur el llarg de 6b+ (molt fi) i molta timba el 6b de l'esperó. Posava que era rapelable, però les ultimes reunions no eren gaires bones així que, com deien que es podia baixar caminant, vam fer una mica d'aventura buscant el camí de baixada.



Anem cap als Picos on reservem nit al refugi del Naranjo per tal de poder pujar al Picu per la directa de la cara sur. Abans de pujar escalem a Fresnidiello on fem dues vies força diferents.

Separación real (6a+, 6a, V+, 4+, 4+, 4+) Una de les millors vies que hem fet, a destacar un pas del segon llarg que l'anomenen "desplome galactico". La resta de la via és per disfrutar entre "canalizos" i bons cantos. Bastant ben equipada amb parabolts i ponts de roca.
La conjura de los fatos (V, 6a+, 4+, 6a, V) Ens esperàvem una via similar però la gran quantitat de vies que van paral·leles la fan molt dificil de seguir. Entre que anàvem perduts, els pocs seguros i que no sabiem quines eren les nostres reunions va fer que no ens acabés d'agradar.


Després d'un dia de descans, pujem cap al refugi del Naranjo. Arribem al cap de dues hores força cansats per el pes de les motxil·les, però tot i això fem una mica de bloc al peu del Naranjo.
Havíem vist que podria fer mal temps a l'endemà i al no veure la predicció al refugi vam preguntar als guardes, que ens van dir que no sabien res. Tot i així anem a dormir aviat pensant en aixecar-nos d'hora, per tal de no trobar massa gent a la via i evitar el risc de pedres. A l'endemà ens trobem la predicció i quina casualitat, no era gens bona (dos o tres dies de mal temps), aquest refugi sembla per turistes no té res a veure amb els altres refugis on hem estat.
Així que renunciem i fem la baixada amb boira, plovent i amb "Xancles" !!! això no es serio.

dilluns, 3 de setembre de 2007

Lleó

Comencem les vacances per la part dels picos d'europa que pertanyen a Lleó, disposem del llibre "Cordillera Cantabrica" i "mejores vias de escalada deportiva de Espanya".

La primera escola que visitem és Valdehuesa, la paret te un aspecte impresionant.

Té una area recreativa per poder dormir amb riu i taules ideal per furgonetes.

A la paret principal podem trobar vies de grau mig-alt amb passos desplomats alternats amb sectors de placa.
El primer dia que hi anem (finals de Juliol) fa molta calor, així que escalem a l'últim sector (el collado), vies de placa on podrem trobar ombra a partir de la tarda. Es un bon lloc per fugir del mal temps dels picos d'Europa.


Com la nostra idea és fer via llarga principalment, deprés de torrar-nos una mica ens anem cap a
Valverdin-Pedrosa on esperem a que baixi el sol i a la tarda creïem que hem fet Alpinismo sin cobertura (V+,6a,6a).



Ja hem escalfat i ens anem a una de les escoles principals de via llarga (Hoces de vegacervera).





Un canó espectacular amb vies de calcari de placa que ens recorda molt l'any passat, Paklenica a Croacia.


La majoria de vies d'aquesta escola són semi-equipades.










A l'endemà fem el primer objectiu Eden Rock (3, 5+, 5+, 5), ens costa molt trobar l'inici de la via i a part de patir força (grau dur), estrenem el joc de friends i els cordinos i ens adonem del que costa això d'equipar i a sobre en placa !!.

Per recuperar-nos de la calor i el patiment ens anem a fer un bany al riu. Això és vida !!



Veient que la calor apreta ens anem cap a Asturias a buscar l'ombra.

diumenge, 2 de setembre de 2007

Vacances 2007

Comencen les vacances i cadascú s'espavila segons els dies que té i les seves preferències.

Els viatges frikis que sapiguem han estat:

En Carles ja ha explicat el seu viatge a Franken.
En Manel, el Miki i el Dani han estat pel sud (a veure si s'animen i expliquen el seu viatge).
i nosaltres hem estat pel Nord (Lleó, Asturias, Cantabria, Galicia, Madrid, Teruel).

Hi ha hagut altres viatges no frikis (Irlanda, Costa rica, ...), i encara hi ha algú que ha estat per aquí treballant i tot just començen ara les seves vacances.

A veure si tots ens animem a explicar-les, nosaltres intentarem resumir una mica el nostre viatge per no fer-nos pesats ....