dimarts, 18 de desembre de 2007

Montanejos

Aquest pont de la "santíssima constitució" vam decidir anar a buscar el sol a València, concretament a Montanejos, una gran escola que per diversos motius no ha estat valorada com es mereixia. Ara, amb la sortida de 2 noves guíes, la reforma del refu i l'adeqüament dels graus al nivell dels mortals, sembla que torna a agafar força entre els escaladors. Sigui com sigui, Montanejos és una gran escola ara i abans.

El primer dia vam anar al sector iniciació, un sector amb vies de diferents llargs, de bon canto i ben xapades. Vam fer:


- Boody Allen ( 5b)

- El tercer ojo ( 5b)

- Kombinado Komekakas (5b,5b,5c,6a): via de 4 llargs imprescindible si visiteu aquest sector. La via té 65 m i és pot fer amb un sol llarg.

- Directa burboni combinada amb Lola Flores (5b,5b,6a,6a): via de l'estil de l'anterior, però amb passos una mica més difícils en els últims llargs.

- Un dia de picnik (5b)

- Trunch: 6a+ si es fa pels foradets de l'esquerra, 6b+ si s'encara recta, però per allà no hi havia res, així que tots la vam acabar fent per l'esquerra.

- El corta rollos ( 6b+): via de 50 m que fa una travessia a l'esquerra, creuant moltes vies. Aquestes vies acostumen a ser molt perdedores i això és el que ens va passar.



El 2º dia vam anar al sector Castañas tostadas. On vam fer:


-Me cuesta abrir una lata (6a): via de 30m amb molt de canto.

-Lady day (6a): via més tècnica que l'anterior amb algun pas fi arribant a la R.

-Super -yu-yu (6c)

Com que cada cop feia més fred i més vent vam anar a un sector més protegit les Placas del Sol.

- No te rías que quemas calorías (6c): sortida explosiva amb pasos de placa a dalt.

L'últim dia vam anar a una zona senzillament espectacular, on hi vam trobar vies llargues, amb ambient, diedres, fisures,... la zona de "el estrecho de mijares". Vam escollir el sector del " pirulo encantado", on vam escalar:

- Garganta profunda (5c): una via molt guapa i amb molt ambient.

- Chimenea hebrea (6a): via de fisura ample on s'ha de pujar en oposició amb l'esquena tocant a la paret. És una via espectacular que impresiona només veure-la des d'abaix. Un de nosaltres, en Xavi, diu que mai havia passat tanta por en una via, ja que costava molt de xapar i els peus estaven sobats. Imagineu-vos!

-Asesinejos crack (6a+): via de fisura amb un sostret.Molt bona també

En resum, Montanejos és una escola que val molt la pena conèixer amb vies impresionants de tots els graus, de diferents llargs, en un entorn inmillorable, a 4 horetes d'on vivim i amb el sol assegurat, encara que aquests dies va costar veure'l. Un bon destí per les properes festes!!!

diumenge, 16 de desembre de 2007

Presentació Centre Excursionista Cardedeu

Us volem avisar d'un acte que farem a la sala de les columnes de l'Ajuntament de Cardedeu el dimecres 19 de desembre a les 21h i que servirà per presentar les noves activitats del centre excursionista de Cardedeu.


Tenim moltes ganes de dinamitzar el centre i volem explicar-vos com hem arribat fins aquí i que farem a partir d'ara, tot això acompanyat de fotos d'activitats relacionades amb la muntanya..
Així que si esteu interesats, ja ho sabeu...ens veiem dimecres!!!

I si no podeu venir, però voleu saber més:

Centre excursionista de Cardedeu cecd10@gmail.com

dimecres, 28 de novembre de 2007

Montserrat Sur: El Vermell

Un altre cap de setmana que no podem marxar i això unit al fred, ens condueix indubtablement cap a Montserrat Sud. Hem tingut diverses baixes així que sortim en Miki, Laura, Metal, Eli i Xavi.

Fa temps que no veníem per Montserrat per això escollim una de les zones més freqüentades, El Vermell.

Ens trobem força gent per això acabem al sector A del llibre (vies de la 19 a la 23)

Escalfem fent la via 22.- Bruguera-Matas (V+): Diedre de 30 metres.


Després fem la via 19.- Esther (6a): Comença amb un pas molt fi i després millora força, ens comenten que el segon llarg pot ser 7a o sigui que el deixem per un altre dia.
Per acabar fem la via 20.- San Agustín (6b): Una fissura de bon canto de 30 metres.
A la dreta del V+ hi ha una via nova que no surt al llibre que ens van dir que era 6c, via de continuïtat força bona.

Estem glaçats o sigui que aprofitem per anar a fer un bon té amb menta al bar del bruc.

dimarts, 20 de novembre de 2007

Ablon i Venasque

Amb aquesta entrada acabem el viatge del pont als Alps Francesos.


Després de mirar el munt de llibres de ressenyes que tenen de sectors d’escalada a la vora de Chamonix ens decidim per les parets d’Ablon (llibre Les Falaises d’Annecy).




Fem 45 minuts d’aproximació i ens trobem amb un lloc idíl•lic, les vies encara que no ho semblen tenen força canto, i són de gran qualitat ens recorda a la pared de Ceusse.

Ens dona temps de fer l’ange et l’eau 6a (fina al començament i acaba amb canto) i Jean d’ablon 6b (molt dura, passos molt fins).

Ens anem al sector de l’esquerra intentant buscar el sol i fem Le petit père 6b (Via de fissura amb molt de canto). El sol s’ha amagat i l’aire és molt fred, és una escola per anar a les tardes d’estiu o als matins per aprofitar el sol.



Tornant de la compe de Valence, fem una parada a Venasque que es una zona on pots gaudir de vies de 30 metres, amb desplom i un peculiar canto semblant al romo.


I el millor que hi ha un sector a 3 segons del parking amb bones vies.

Fem 3 vies força semblants de V+ a 6b.

dimarts, 13 de novembre de 2007

Campionat Catalunya 2007

Després d'escalar al Ripollès, passem per Vic per veure el campionat de Catalunya.
Arribem a les 18h per veure les finals, i ens trobem que encara han de fer les finals de totes les categories.
Al final comença la final absoluta, amb una via massa fàcil per el nivell que hi havia ja que l'encaden 4 dels 8 participants.

És fa una superfinal la qual encadenen el Ramon Julian i el Marco Jubes.


Superfinal Ramon Julian


Superfinal Marco Jubes

Després de valorar les possibilitats, es decideix fer una supersuperfinal. Es treuen moltes de les preses fins al punt que només sortir el Ramon cau en un pas de bloc a la sortida. Es decideix que pugui fer la via encara que s'anuncia que no serà vàlid.
En Marco Jubes cau expressament en el mateix pas i força als jutges a admetre la participació del Ramon, demostrant la seva amistat i la esportivitat.
Al final guanya el Ramon com s'està fent habitual aquest any.


Supersuperfinal Ramon Julian


Supersuperfinal Marco Jubes

dimecres, 7 de novembre de 2007

Chamonix

Pont de tot sants, encara que ens diguin que estem bojos decidim anar a un dels llocs on fa temps que volíem anar CHAMONIX.

Sortim dimecres a les 16h avantatges de ser funcionaris i arribem a Chamonix sobre les 23:30h.


Com no tenim gaire clar les condicions de la neu la nostre primera idea es agafar el Tren del Montblanc i caminar cap al primer refugi, anem a la oficina de turisme on ens diuen que el Tren ja esta tancat i ens adonem que no es temporada alta que diguem, així que ens decidim veure el Montblanc des de lluny i fer una mica el turista agafant el teleferic a l’agulla du Midi.




Ens trobem al telefèric amb dos francesos ben equipats, i ens diuen que van a fer la cresta de les Cosmiques.

Es espectacular veure el Montblanc, el Montblanc du tacul, les grand jorasses, la dent del Gegant, ... tot tant a prop i tant lluny alhora.


Els pocs que s’atraveixen a sortir de la super estació de l’agulla del Midi fan la cresta de les Cosmiques que es veu perfectament des de la estació.


Com volem caminar una mica, fem el camí que uneix la estació inter-mitja i la estació del tren de Montvers (2h,30m) i així podem veure els Drus i la Mer de Glace.
Per acabar passegem per Chamonix i veiem la multitud de tendes de muntanya que hi ha, això en temporada alta ha d’estar a tope.

Ens prepararem i tornarem en una millor època.

dilluns, 5 de novembre de 2007

Copa del món Valence 2007

Aprofitant el viatge als alps, el dissabte tarda-nit anem a veure la prova de la copa del món a Valence.

Esperàvem poder veure al Marco Jubes a la final però no ha pogut ser, al final hem pogut gaudir del duel com es habitual entre Patxi Usobiaga i Ramon Julian.

La final s’ha decantat per Patxi Usobiaga ja que decideix, al veure que no pot xapar una de les últimes cintes, seguir endavant i agafa una pressa més que Ramon Julian.

La última competició a Kranj decidirà el campió (esperem que Ramón aconsegueixi el que seria una temporada perfecte).

Podeu veure el final de la via dels dos escaladors en aquests vídeos.

Ramon Julian



Patxi Usobiaga

dimarts, 30 d’octubre de 2007

Sorpresa a Mallorca

Aquest cap de setmana, concretament diumenge, feia anys, però no qualsevol edat... feia 30 anys!!! Uf!!!
En principi havia de ser un cap de setmana normal: escalar dissabte i a celebrar-ho després, però a la tarda del divendres em van dir que fés la motxil·la que marxàvem tot el finde a Cogullons ( zona d'escalada de Tarragona amb un entorn inmillorable). Doncs, vale!
Però la sorpresa va venir quan vaig veure que anàvem direcció Barcelona, direcció al port, anàvem... a Mallorca!!! Un cap de setmana tots junts a Mallorca! Vaya regal!

L'escalada va ser una mica anecdòtica, però tot i això vam poder escalar a dues zones molt guapes.


Pel matí i havent dormit al bar del vaixell (imagineu les forces que teníem) vam anar a l'escola Fragels. És una escola on predominen les vies a partir del seté grau amb xorreres i desploms espectaculars. Com a única ressenya portàvem un llibret cutre de desnivel, així que en aquestes condicions vam fer el que vam poder:
- 6a+ de diedre molt tècnic
- 6a amb un passet fi
- 6c+(llibret desnivel) o 7a+ (segons uns guiris que ens vam trobar)
- 7a de desplom (foto)


Per la tarda i després de passar molt de fred a Fragels, vam anar a l'escola d'Alaró.
En aquesta escola vam fer només dues vies de 6a, ja que ens vam trobar una cursa de muntanya, unes cabretes perdudes, ens va costar trobar el sector que volíem,... en definitiva, que molt fanàtics no estàvem.
Després d'un dia molt intens vam anar a sopar a un celler típic mallorquí i a casa la Joana, una amiga del Dani (només del Dani, jeje!) que ens va acollir com si ens conegués de tota la vida, gràcies per tot.
Segur que tornarem!



En resum, va ser un cap de setmana que no oblidaré, vau fer que aquests 30 anys fossin molt més que un aniversari.
Merci: Micki, Laura, Dani, Sara, Let, Sarai, Marta, Metal, Dusmin i Xavi. Gràcies per tot!!!


diumenge, 21 d’octubre de 2007

Ariège

Després de gairebé un mes i mig sense escalar degut a l'incident de les roques del Masmut (vegeu entrada tornem pel centre), vam decidir que aquest pont era el moment per tornar a la via llarga, concretament a la Dent d'Orlu i a la zona d'Ariège. Així que dijous, després de treballar ...furgo i cap allà una mica fanàtics! Al matí de divendres ens vam aixecar amb una mica de boira però, malgrat això, pintava un molt bon dia d'escalada: vies de 300m, paisatge guapíssim de tardor i neu, gens de fred i cel ennuvolat. La via que volíem fer estava a la cara est, estàvem entre la Supersé i la Flor de Rhodo, dues vies molt semblants i assequibles per pillar el rotllo després del susto de Ports de Besseit. Però la nostra sorpresa va ser quan a l'arribar a peu de via ens trobem amb tota la cara est que semblava un mirall, hi havia aigua per tot arreu, impossible escalar aquell matí. Així que després d'una bona estona de pensar alternatives vam decidir pujar a la Dent caminant i anar a comprar resenyes de la Quiè de Sinsat.


Vam dormir en un lloc ideal per furgos (riu, taules, ...) sota les impressionants parets de la Quiè i, a l'endemà, vam fer la via L'Amie serfouette al sector GR4b+.




És una via de grau assequible, 4 llargs en el que cap d'ells passa del 5c, ben equipada i que combina algun tram herbós amb trams molt guapos, com el diedre de l'últim llarg, una passada.


En definitiva, una via per disfrutar i que pot ser una bona introducció a altres vies més llargues de la zona. Nosaltres ja tenim deures per quan estiguem en millor forma!!!



A l'endemà vam decidir fer esportiva a la mateixa Quiè de Sinsat, al sector La Dalle, un sector amb vies de 30 a 35 metres. Vam fer les vies segúents:


- Lichen globe trotter: un 5b força llarg i amb molt de canto. Molt xula.

- Esculape: 6a que comença amb molt canto per mans i peus i acaba amb un seguit de passos finíssims.

- Pas du trou: 6a+ amb una sortida durilla i que finalitza amb el pas de 6a anterior.

- Salut les mickeys: 5c de fisura molt guapo, per disfrutar des del principi fins al final.

En resum, una escola del tot recomenable amb vies per tots els gustos: esportives, llargues desde 50 a 400 m, equipades, desequipades, artifos,...Ademés amb una tranquilitat que sorprèn, dissabte vam escalar sols en TOTA l'escola!!! Un luxe!

dilluns, 15 d’octubre de 2007

El Pilar, Lleida



És una decisió dificil, on anem pel pont? Anem pel recte, lleida! Fijo que Rodellar a reventar, brrr!!! i efectivament a tope!


Tenim la gran sort d´anar a Santa Linya i estar completament sols! La bandera, Pau?



Això sí, quina xafogor!
Però i la satisfacció de poder gaudir del sector per a nosaltres sols?


A tope el futbolín tot i el solano! Això de matinar no és friki.



Això sí, tothom a tibar. Visca el fanatisme... en acció podem veure l´Òscar i l´Astrid... dues formes distintes d´entendre l´escalada, la força del bíceps i la tècnica de peus!



Tot i haver-nos cremat amb tant de sol decidim anar a bruixes, ja que un servidor no hi havia estat mai! Uff... quin sol de justícia! Dues cordades que van marxar de seguida... un altre cop sols al sector, quina pasada! No forcis el colze carlitos... No sé qui m´havia ditr que regalaven el grau... ja em sentirà quan l´arraplegui!!



I sense adonar-nos ja han passat els tres dies... Deu ni do el que ens ofereix Lleida... i encara ens faltava, camarasa, disblia, vilanova, alos de balaguer, tartareu, os de balaguer, algun secretiu... brrr infinitat de possibilitats.. i a més, tenim l´incentiu del menjar... quina cuina que tenen!

dissabte, 6 d’octubre de 2007

Tornem pel Centre

Última entrada de les vacances, veient que les previsions pel Nord no són gaire bones decidim tornar pel Centre d'Espanya.

Primera parada Ávila, anem a la escola de La Albujea on intentem fer la via Maneras de Vivir (6a+,5+.5+,3).

Via de placa, on per començar ja ens costa molt de trobar l'inici de la via i en el pas de sostre hem de tirar de cinta ja que no veiem com fer el pas. Un segon llarg equipat amb assegurances força allunyades i s'acaben els seguros o sigui que rapelem.


Voliem anar a Villarejo, però després de veure les ressenyes al bar del poble preferim deixar-ho per quan dominem més el tema d'equipar.

Per això aprofitem per anar a veure Navalosa, després d'unes voltes per el poble trobem un sector a la part dreta de darrera el poble.

Després de donar un parell de voltes trobem els blocs i aprofitem per enfilar-nos.



Després d'anar a veure el circ de Gredos anem cap a la Pedriza, concretament a les Placas del Halcón i fem la via Pequeño y tumbado Big Wall (5/4+/4/6b+/4).

A part del 6b+ pasos amb canto mínim, els altres llargs són per disfrutar. A l'acabar ens va passar de tot, primer comença a ploure i quan estàvem rapelant ja a la última reunió, se'ns enganxa una de les dues cordes dobles i hem de tornar a pujar i baixar per la canal de la dreta.

Per acabar la zona centre anem al Pico de la miel, on pretenem escalar la via José Andrés (5+,5+,6a,4+), no ens va agradar el lloc ja que està al costat de una carretera principal. Els primers llargs estan molt bruts i el llarg de 6a és dificil de seguir per el gran número de vies que hi ha.




Les vacances s'acaben i de tornada passem per Aragó, una visita a Albarracín (on segur que tornarem!!!) i anem a escalar a les Roques del Masmut, la part aragonesa dels ports de Besseit.

La via escollida és la Tururú (6a+,6b,5+,4+). Ens costa trobar l'inici de la via, i sobretot notem el temps que fa que no fem vies de canto. En el segon llarg hi ha un pas que se'ns atravesa i fem la reunió a la via de l'esquerra. Al tercer llarg, arribant a la reunió, no es veia cap seguro i se'm va trencar un canto gran, cosa que fa que saqui uns bons metres i em doni contra una repisa. Després d'un rescat de película espanyola (bombers, ambulàncies,gent del poble i polícia local a l'estil torrente), radiografies i molta sort em diuen que no m'he trencat res i que tinc prou amb repòs com a recuperació. La veritat és que no ens crèiem la sort que havíem tingut després de la impresionant volada, però això va com va...

dilluns, 17 de setembre de 2007

Galícia

Seguim amb les vacances...
Veient que el temps no millora a Astúries anem cap a Galícia a veure si tenim més sort.

Després de fer una mica de turistes anem cap a les zones a la vora de Vigo, no tenim ressenyes de Galícia i, només amb el desnivel especial escuelas, ens perdem a l'intentar anar al Monte Galiñeiro, així que decidim anar a l'escola reina de Galícia directament, la zona de via llarga i esportiva del Faro Budiño.


Per fi arribem al parking (amb taules, font, ...), a primer cop d'ull ens sembla que estem a la pedriza. Ens trobem uns escaladors locals que ens expliquen els sectors, les vies i la història de la escola. Escalem amb ells per la tarda i ens sorprenen quan parlen de "pitons" que són els bonys de feldespat que és forma en aquestes impresionants plaques de granit.


Escalfem en dos V/V+ fins, després fem crucigrama, una fisura perfecta de 6a+. Ja escalfats en aquesta escalada tan especial i diferent a la que estem acostumats, provem el primer llarg de spider 6b+, amb uns passos molt fins.
Per acabar en Damian, un dels escaladors locals s'anima i monta la via de l'esquerra, un 6c+ segons la guia que ens diuen que pot ser 7a de 45 metres inacabables de placa.





A l'endemà fem la via spider (6b+/6b/6a+) costa fer el primer llarg sense escalfar i ens trobem amb força vent i fred però disfrutem molt de la via.

Encara que ens ha agradat molt la escola, marxem a veure una zona que ens recomanen de Portugal "La peneda", on diuen que les vies són molt exposades.

Després de visitar la costa do morte i un parell de dies de mal temps, anem a la segona zona de via llarga, aquesta situada al nord de Galicia a la vora de la Coruña.

La escola és diu presa do eume, anem a veure la zona d'esportiva que està situada en un lloc perfecte per acampar amb tendes, i a l'endemà anem a buscar la via Cupido.

Després d'una bona aproximació per un camí una mica dificil de seguir, arribem al punt final on hem de fer una grimpada entre canals i plaques on fins i tot ens trobem una serp !!! Al tornar ens trobem a uns escaladors que ens indiquen una via força fàcil i amb una aproximació més assequible. Així que al tornar comencem aquesta via pensant en fer els primers llargs i baixar. El primer llarg està força ben equipat però al segon ens trobem amb alguns seguros força precaris, entre això, que cau alguna gota i que la via és una mica herbosa decidim marxar i seguir visitant Galícia.

divendres, 14 de setembre de 2007

11 Setembre, Lleida

Aquest pont em decidit quedar-nos aprop de casa, i quin lloc millor on anar que la magnifica escola de lleida. On podem trobar tot tipus d´escalada, regletes, romos, bidits, pinces... vies explosives de bloc, vies desplomades, tumbades...



Lleida ens ofereix dies magnífics d´escalada, segur que trobaràs l´escola adient ... com tartareu, os de balaguer, st. linya, camarasa... parlant d´esportiva, però també podem fer tapia com per exemple a st. llorenç de montgai, vilanova de meià...
vinga carles... tant apretar per després caure a dalt... un altre dia segur que l´encadenes, ànims!



Una de les altres coses que te lleida, és que segur que podem trobar un sector on poguem disfrutar de la tranquilitat! hi ha vies per tots els nivells, desde iniciats fins els que volen suar tinta... i és per això que en alguns sectorillos podem trobar-nos sols i gaudir de la tranquilitat de la muntanya! Podem veure en Pau disfrutar en un magnífic 6b.



Ara és el torn d´en carlitos de posar-se a prova en un exigent bloc. Qui serà el primer en encadenar aquest projecte?



Desde aquí m´agradaria donar el meu suport a tots els equipadors , ja que cada cap de setmana sortim a tibar i mai ens preguntem qui equipa les vies! I sempre són equipades pels mateixos, per gent desinteresada posant diners de la seva butxaca i sense rebre mai una felicitació per la feina que estan desenvolupant! que si la xapa allunya, que si el grau que té no és l´adequat... uff, ja tenen prou feina en natejar la línea, equipar-la, intentar graduar-la... l´important és disfrutar de la via, no encadenar un número que si és més alt millor! ànims nois!



L´Alberto al final es farà un especialista en placa semidesplomada! Aquí el podem veure encadenant un 6c+ sense nom



I que podem dir de st. linya... tens pila? molta pila? doncs segur que aquesta és la teva escola! però atenció... no tot és canto! podem trobar alguna via de placa que no vegis com apreta! Això sí, has d´anar com a mínim amb 7b, sino com jo, tot el dia fent fotos! Ànims carlitos, el proper dia l´encadenes fijo!

dimecres, 5 de setembre de 2007

Astúries i Cantàbria

Fugint de la calor i amb moltes ganes d'escalar als picos d'Europa anem cap a Astúries. Per començar visitem les escoles més famoses (Teverga i Quiròs).
Arribem a Teverga i anem al sector Marabio, el més allunyat de l'escola però el que en teoria és més fresquet, ja que es troba a 1000 metres d'alçada, aprofitem la poca ombra que trobem i fem les següents vies:
-La fea (V+) i Novatos (V+)
-Alimoches (6b) i la variant C (6c)
Voliem fer la via "esperame en el cielo" en el sector peña de sobia però per l'aproximació (1h. 20min.) i després d'intentar-ho tres cops i trobar-nos amb mal temps va fer que al final desistisim.


Quiròs és més aprofitable a l'estiu, ja que a partir del migdia la paret està a l'ombra.
Vam escalar al sector Peña del escalon per familiaritzar-nos amb la roca, on trobem vies de grau assequible de placa als primers llargs i vies dificils de desplom al segons llargs.
Efectos especiales (V+), La Salus (6a) i Placa Torres (6c)
Ja familiaritzats amb la roca, vam fer espolon màgico (V+, 6a, 6b+, 6a, 6b, V+) força dur el llarg de 6b+ (molt fi) i molta timba el 6b de l'esperó. Posava que era rapelable, però les ultimes reunions no eren gaires bones així que, com deien que es podia baixar caminant, vam fer una mica d'aventura buscant el camí de baixada.



Anem cap als Picos on reservem nit al refugi del Naranjo per tal de poder pujar al Picu per la directa de la cara sur. Abans de pujar escalem a Fresnidiello on fem dues vies força diferents.

Separación real (6a+, 6a, V+, 4+, 4+, 4+) Una de les millors vies que hem fet, a destacar un pas del segon llarg que l'anomenen "desplome galactico". La resta de la via és per disfrutar entre "canalizos" i bons cantos. Bastant ben equipada amb parabolts i ponts de roca.
La conjura de los fatos (V, 6a+, 4+, 6a, V) Ens esperàvem una via similar però la gran quantitat de vies que van paral·leles la fan molt dificil de seguir. Entre que anàvem perduts, els pocs seguros i que no sabiem quines eren les nostres reunions va fer que no ens acabés d'agradar.


Després d'un dia de descans, pujem cap al refugi del Naranjo. Arribem al cap de dues hores força cansats per el pes de les motxil·les, però tot i això fem una mica de bloc al peu del Naranjo.
Havíem vist que podria fer mal temps a l'endemà i al no veure la predicció al refugi vam preguntar als guardes, que ens van dir que no sabien res. Tot i així anem a dormir aviat pensant en aixecar-nos d'hora, per tal de no trobar massa gent a la via i evitar el risc de pedres. A l'endemà ens trobem la predicció i quina casualitat, no era gens bona (dos o tres dies de mal temps), aquest refugi sembla per turistes no té res a veure amb els altres refugis on hem estat.
Així que renunciem i fem la baixada amb boira, plovent i amb "Xancles" !!! això no es serio.

dilluns, 3 de setembre de 2007

Lleó

Comencem les vacances per la part dels picos d'europa que pertanyen a Lleó, disposem del llibre "Cordillera Cantabrica" i "mejores vias de escalada deportiva de Espanya".

La primera escola que visitem és Valdehuesa, la paret te un aspecte impresionant.

Té una area recreativa per poder dormir amb riu i taules ideal per furgonetes.

A la paret principal podem trobar vies de grau mig-alt amb passos desplomats alternats amb sectors de placa.
El primer dia que hi anem (finals de Juliol) fa molta calor, així que escalem a l'últim sector (el collado), vies de placa on podrem trobar ombra a partir de la tarda. Es un bon lloc per fugir del mal temps dels picos d'Europa.


Com la nostra idea és fer via llarga principalment, deprés de torrar-nos una mica ens anem cap a
Valverdin-Pedrosa on esperem a que baixi el sol i a la tarda creïem que hem fet Alpinismo sin cobertura (V+,6a,6a).



Ja hem escalfat i ens anem a una de les escoles principals de via llarga (Hoces de vegacervera).





Un canó espectacular amb vies de calcari de placa que ens recorda molt l'any passat, Paklenica a Croacia.


La majoria de vies d'aquesta escola són semi-equipades.










A l'endemà fem el primer objectiu Eden Rock (3, 5+, 5+, 5), ens costa molt trobar l'inici de la via i a part de patir força (grau dur), estrenem el joc de friends i els cordinos i ens adonem del que costa això d'equipar i a sobre en placa !!.

Per recuperar-nos de la calor i el patiment ens anem a fer un bany al riu. Això és vida !!



Veient que la calor apreta ens anem cap a Asturias a buscar l'ombra.