dimarts, 13 d’octubre de 2009

El pont als ports - KRT

Aprofitem el pont per anar a Ports de Beseit un d'aquests llocs que esta massa lluny per anar un cap de setmana i massa a la vora quan tens vacances així que fa que hi anem molt poc.

El dissabte anem a fer la KRT a la roca dreta de les valls, que és una via que teniem pendent des de fa força temps. Ens comenten que esta força ben equipada així que dissabte anem cap allà juntament amb la Ester i la Carla que aniran darrera nostre i en Ferran i el Xico que fan la Manel Muñoz.


El primer llarg comença amb tres xapes d'artifo, i paguem la novatada ja que al ser la primera vegada que fem artifo em deixo masses forces en aquesta part i fa que no hi hagi manera de posar-me a escalar i em passo el primer llarg de xapa en xapa.
Després de l'ultima visita als ports el haver-me de penjar en burils rovellats, espits dubtosos i a sobre just de forces fa que pateixi com no ho havia fet mai ....

Després d'aquest primer llarg la via millora molt, i a part del vent que no ens deixa en tota la via gaudim força de tots els llargs. No crec que sigui la millor manera de curar-me del refredat que porto de tota la setmana ...

Al final una mica tard però fem cim i ens trobem tots a dalt, esperem repetir aquestes escalades.







diumenge, 13 de setembre de 2009

La fragel a l'aeri, superant les pors


Arriba el pont de la diada, i com tantes coses, els ponts també han canviat desde que ha nascut l'Aina, així que com tenim compromís familiar el divendres i no està gaire clar el temps renunciem a anar al pedra "quina enveja" i ens quedem per casa.

Quina sort tenim que a l' estar més per casa podem fer escapades i conèixer més a fons Montserrat, després del cavall bernat, sant benet, agulles, i el camping aquesta vegada toca l'aeri !!! Ens encanta Montserrat !!!



Teniem pendent de fa temps la "fragel rock" a la paret de l'aeri però després de l'accident de la Cristina era una paret que li teniem molt de respecte per no dir "por" i sobretot la Eli, però com sempre l' acabo convençent (enganyant una mica) dissabte ens anem a fer-la.







Arribem amb el temps no gaire clar, ens trobem uns que acaben de llençar-se amb salt base desde l'aeri i amb la Eli poc convençuda ens anem a peu de paret a veure si la podem fer o no.
Començant la canal veiem la foto i les flors per la Cristina i que diguem no ens ajuden gaire a donar-nos ànims per fer la via.

Al arribar trobem una cordada a la via Cristina en Gerard i en Xevi (de centelles i manlleu) que ens faran companyia en unes quantes reunions (una mica ocupes...) i ens faran passar una bona estona.




El primer llarg diuen que es el més dur i obligat, jo l'he trobat força ben xapat i encara que és fi potser no li donaria 6b obligat. El principal problema igual que la major part dels llargs és que al ser força llargs i fer ziga-zages s'ha d'anar alternant el xapatge per no patir com vaig fer jo al primer llarg.



Vam trobar molt bonics tots els llargs de la via i un esperons amb una timba espectacular, podeu trobar explicada la via a diversos blogs com el de la Lai i l'Atori.

Ens queden els tres últims llargs i després de sentir trons durant una bona estona, se sent un tró molt a la vora el que fa que per la Eli la via deixi de ser important i es centri en com poder arribar lo abans possible a baix.

Aquests moments són força durs, i ha de superar-se una vegada rera l'altre amb tot el cansanci acumulat i els llargs que ens falten no són precisament fàcils.

En el penúltim llarg la sortida de bloc fa que patint pel flanqueig hagi de deixar una cinta a la sortida "ja ho sabeu premi per el primer que passi" després de veure que no pot arribar amb el conseqüent estat de nervis i cansament.

Al final acabem la via i sense mullar-nos (ens espera un petit ruixat mentre baixem la canal) però sobretot un dia més la Eli ha pogut superar la seva por i hem crescut més com a escaladors i parella. A vegades penso que jo no podria patir tant i per això li haig d'agraïr el gran esforç que fa al tenir que superar aquests moments durs, que fa que encara gaudim més d'aquest esport, afició, repte, manera de viure que a hores d'ara és una part molt important de la nostre vida i ens uneix al poder compartir aquests petits moments durs com tots els altres agradables.

Espero poder seguir compartint aquests moments i que algún dia l'Aina ens hi acompanyi... i encara que patim poder seguir superant les pors junts.


dimecres, 2 de setembre de 2009

Vacances 2009 - Buscant el psicobloc a Mallorca

Amb una mica de retard farem les entrades de vacances, comencem amb les dues setmanes i mitja que vam estar a Mallorca i concretament la "busqueda del psicobloc".

Haviem preguntat a un parell d'amics que van estar l'any passat i les instruccions eren comprar la guia i anar a cala varques.

Nosaltres obedientment ens comprem la guia que ens havien dit que estava força bé, i primera decepció quan veiem que només la meitat es de psicobloc !! i que les ressenyes d'esportiva ja les teniem a la guia de Mallorca.

Ens estudiem la guia, i anem a un dels sectors recomanats per començar "Cala Ferrera".
Ens trobem amb un acantilat impresionant amb un parell de pescadors i unes onades de por, busquem els suposats destrepes i desistim rapidament.


Així que ens anem a cala Varques, on deien que hi havia el camp-4 i ens esperavem trobar a rebosar de frikis ....

Ens prenem aquest primer dia com a presa de contacte així que després d'estar unes quantes hores mirant els pocs que escalen (a la primera cova), m'expliquen uns italians com fer el destrepe "que impresiona molt" i cansat de flanquejar per arribar al 6b amb les preses mullades decideixo començar a pujar per on no era la via, per tant quan només havia pujat un parell de metres com a molt s'hem trenca un canto i cap a l'aigua.





Torno a pujar però amb les mans mullades és imposible així que abandonem donant per bó com a presa de contacte i amb ganes de tornar esperant trobar més gent.

No podem tornar a probar-ho aviat ja que tant esperar a veure algú escalar ens vam cremar la esquena que ni els guiris !!!!





Tornem a cala varques esperant trobar més gent que el primer dia i quina es la nostre sorpresa quan aquesta vegada no hi ha ningú escalant !! Així que ens anem a la segona cova i després de fer una travesia per escalfar probo el primer intent al 6b que creua la cova.

Aquest primer intent acaba intentant agafar el forat gran amb una caiguda "poc ortodoxa" ...

video

Recuperat de la caiguda torno a probar caient al mateix pas, potser pensant més en caure bé que en escalar.


video


Després de visitar la majoria de sectors sense trobar mai a ningú, tornem a cala varques on els pocs que trobem van més perduts que nosaltres així que intento de nou la mateixa via aquesta vegada no vaig al forat gran "no sé exactament perquè" sinó que agafo un forat petit però molt millor així que acabo arribant a dalt de tot però sense veure el pas final així que cap a l'aigua un altre cop.


video


Veient que no hi ha gaire gent escalant, com a mínim quan anem nosaltres "matins" ja que és quan podem deixar a l'Aina, decidim abandonar.

Com a conclusions finals:
  • El psicobloc és força dur.

  • S'hauria d'explicar millor els accesos, vies fàcils, etc .. per facilitar una mica la pràctica.

  • Com el bloc quan més gent i ambient millor.

  • Els matins de finals de Juliol no deu ser la millor època.

  • Tornarem a veure si tenim més sort.

  • S'ha de vigilar amb el sol per no cremar-te i si et cremes escalar amb samarreta de surfer tampoc és bona solució (impresionant la al·lergia que vaig agafar).
Pròxima entrada escalada a Mallorca.

dimarts, 11 d’agost de 2009

L'Aina al grau dels matxos

La idea era acabar la via abans de que naixés l'Aina però suposo que al ser la primera via i que la roca s'ha de netejar molt ha fet que s'endarrerís una mica (només nou mesos jejeje ...).

Ahir per fi vam poder probar-la, encara que no la vam encadenar. L'Andreu comentava que podia ser 6a+, jo crec que pot ser 6b i la Eli diu que és més, així que de moment li posem 6b i a veure que opinen els repetidors.

Ara que ja la han provat els pares, us convidem a que vingueu a provar-la, demà a la tarda tornarem a anar-hi per si algú és vol apuntar.

Lloc: Grau dels matxos al final de tot .....
Aparcament: El propietari ens va comentar que aparquem els cotxes després del bosc on hi ha una esplanada, no aparquem al camí ni als forats del bosc (que abans utilitzàvem). És pot baixar per la canal equipada que hi ha.
Intentem respectar-ho ja que cada vegada hi ha més cotxes.

Ressenya:



Finalment donar les gràcies a la Eli i l'Aina per les hores que he hagut de dedicar per poder acabar la via. A l'Andreu, Miquel, Caldes, etc ... per la paciencia d'ensenyar-me a equipar i compartir un lloc on poder equipar vies d'escalada.

A tots les que m'heu ajudat (Pere T., Metal, Jaume, etc ..)

I a tots els que entendreu que és la meva primera via i que segur que alguna cosa es podria millorar.
Espero que sigui la primera de moltes i que us agradi molt. I sobretot que algún dia l'Aina hi pugui escalar !!

dilluns, 13 de juliol de 2009

Descubrint escoles per nens al Ripollés

Després d'uns caps de setmana gaudint de cangurs per poder fer via llarga i abans de fer les maletes i marxar cap a Mallorca, decidim que és el moment de tornar a escalar els 3 junts. Així que el cap de setmana passat enfilem cap al Ripollés amb ganes de saber com aniria.
El dissabte anem a Vilamanya, a la guia diu que és un sector per anar amb nens i anem a comprovar-ho. L'escola es troba entre Ribes i Queralbs, amb 5 minuts d'aproximació i bon peu de via per plantar la tenda a l'Aina, així que ja tenim un altre lloc a la llista!

Anem al sector Slap, ja que té un peu de via més ample (com canvíen els criteris per escollir escoles,sectors,vies...).

Comencem amb un 6a molt assequible, Com un susurro, aquí les vies no són gaire llargues (15-18m), però ja ens va bé per si la peke protesta.

Després fem el 6c+ del costat L'home és la mesura de totes les vies, aquí ja es comencen a posar les coses a lloc i ens donem compte que portem masses caps de setmana fent plaquilles, no ens enrecordàvem de les vies curtes i intenses, com patirem a Mallorca!!!

Aprofitem que la nena fa la migdiada i anem més enllà a fer dues vies més: 5cms.de pèl al pit (6a+) i Picsi (6b+), vies que segueixen la tònica de l'escola i que fan que desitgem que l'Aina es desperti, per descansar els braços. En definitiva, un bon sector per escalar amb nens, amb vies curtetes però guapes.

El diumenge, després de que el dissabte ens plogués i pedregués, vam anar a un lloc que molta gent ens havia recomanat, Castell de les Dames a Gombrén. Concretament al sector de Baix.

Un cop muntat el tinglado i l'Aina jugant a la tenda, comencem a escalar. De seguida veiem que ens tocarà patir, el sector és molt guapo i les vies semblen molt guapes, però has d'anar fort i no era el nostre cas. Així que, fem l' Esquellot (6b), via sense nom (6a+), Ganàpia (6c+) i el Tripartit (6c+).


Comença a ploure, recollim i marxem amb molt bones sensacions però amb molts deures també. A veure com va per Ses Illes...

diumenge, 5 de juliol de 2009

Vall de Boí

Això dels cangurs funciona, aquesta vegada no només venen els avis sinó que també s'apunten els tiets .. això és un luxe !! I es que amb aquesta nena que es porta tant bé és facil trobar voluntaris !!


El plan es anar a la vall de boí , un d'aquests llocs que ens permeten escapar de la calor i disfrutar del granit, que ens encanta. Com sempre no podem fer gaires plans però tenim dues posibilitats o fer tàpia amb el GEAMM o fer esportiva amb en Miki, Laura, Dani i Sara. El divendres sopant a Erill la vall, veiem que els cangurs tenen plans per tot el dia, així que decidim anar a dormir a la presa i mirar quina tàpia fer i deixem l'esportiva per diumenge.


Ens llevem força d'hora i pujem al primer parking on ens trobem amb el Ferran, la Carla, la Laura, el Carles, la Núria i el "Ciscu". Ens diuen que van a l'agulla de comalestorres a fer la pistacho i la blues així que després de parlar-ho una mica carreguem el material i anem amb ells.
Al final ens decidim per la pistacho i fem tres cordades mentre la Laura i el Carles van a la primera agulla. Mentre ens preparem a peu de via veiem com apareix el Luichy, s'ha de reconeixer la gran feina que ha fet per equipar totes aquestes vies i la multitud de ressenyes i llibres que ha publicat, fa gràcia que ens demani el seu llibre per mirar la longitud dels primers llargs de la blues.
La via comença amb un pas molt fi que no saps com agafar-lo, però una vegada t'acostumes la via és molt bona com a mínim els llargs que vam fer.

Vam arribar al terçer llarg i ens vam baixar !! és curiòs però comença a ser costum això de baixar-se de les vies, a veure si serà un efecte d'anar amb el GEAMM ?? O potser això de ser pares que ens ha fet més prudents ??
Vam baixar-nos pel fred i perquè el temps semblava que empitjorava, vas a cavallers per escapar de la calor i et baixes pel fred, i lo pitjor es que arribes a baix i fa un sol meravellòs.
No podem contactar amb els que estaven fent esportiva així que dinem i ens anem a Boí amb moltes ganes de veure l'Aina.
El diumenge tothom anava a fer esportiva i ningú sabia a on, així que anem a African Wall fem tres vies i ja s'ens fa la hora de marxar.
En resum un gran lloc, poca escalada i molta gent coneguda que fa que no tinguem temps per estar amb tots. Tornarem !!

dimecres, 24 de juny de 2009

L'Ordenació al Elefant per Sant Joan

Ja fa temps que no soc gaire de festes ni sopars, però ahir era una mica estrany tothom de sopars i amb els petards i nosaltres veient house i mirant ressenyes de via llarga.

Com aquesta vegada canviavem de cangurs no voliem arribar gaire tard així que hem deixat pendents la fragel a l'aeri i la GAM al bisbe. Després de desestimar anar al pic del martell veiem la piada de la Lai i l'Atori L'Ordenació, L'elefant i ens decidim anar a provar-la.

La via està molt ben explicada a la piada, el primer llarg molt fi amb un pas dur (nosaltres si que vam veure el mono-dit) però tot i així un pas molt dur i obligat.

La via ens ha agradat molt, i sobretot les grans vistes (gorros, prenyada, momia, etc ..). Ens tobem amb dues cordades més adalt de l'elefant i comentant les vies que havien fet (anglada-guillamon i la hispano-suissa) aquestes vies si que tenen compromís, pocs seguros, burils, filferros a les reunions, etc ...


Baixem fent una volta per el cavall bernat, és el que té inventar-se la baixada ... I baixant les escales corrents com de costum adelentem un grup d'estrangers i la Eli em comenta "No era l'Anglada !!", em sembla que si .. així que baixem fins al monestir comentant amb l'Anglada i la seva dona l'escalada del seu temps i com ha canviat.

Podem dir que ha estat un dia rodó !! I aquest finde cap a Boï !! si ens ho diuen fa vuit mesos (aquest cap de setmana fa vuit mesos que va neixer l'Aina) no ens ho creïem ...